Aquest
monestir té l’origen en una cel·la o priorat fundat des
de l’abadia de Saint-Martin de Tours en època del l’abat Ithier, personatge influent i canceller dels reis francs
Pipí I el Breu i de Carlemany. Ithier era abat al menys
des del 775 i va fundar Cormery el 791, el 796 Alcuí de
York va succeir Ithier al front de Saint-Martin i va
convertir aquesta casa en abadia (800), aconseguint la
protecció del monarca a més de la intervenció de
Benet d’Aniana en l’establiment dels costums benedictins que
aquest impulsava. A la mort d’Alcuí (804) els càrrecs
d’abat de Saint-Martin i de Cormery foren ocupats per
Fredegisus (?-834) qui el 821 va atorgar als monjos de
Cormery la lliure elecció d’abat sense intervenció de
Saint-Martin. En aquesta època la casa passava per un
període de prosperitat que es va veure interromput a
causa de les invasions dels víkings, el 838 i 853.
Malgrat la inestabilitat, cap el 850 va intervenir en la
fundació de Saint-Sauveur de
Villeloin, no lluny d’aquí. El 853 Cormery seria
saquejat. |
|
La
situació de decadència es va perllongar fins que Guiu d'Anjou
(?-994) va redreçar la seva situació, aquest personatge era fill de
comte Folc II el Bo d’Anjou, monjo i bisbe de Lo Puèi (Alt Loira)
inaugurant una nova època de bonança pel monestir que es va allargar
fins la guerra dels Cent Anys (1358) que va tornar a portar misèria
i destrucció, després el règim comendatari i les guerres de Religió
(1562) van tornar a afectar Cormery. El 1662 hi va arribar la
congregació de Saint-Maur que s’hi va mantenir fins la Revolució, en
la darrera dècada de la seva existència es van reconstruir bona part
de les dependències. De l’església es conserva una torre romànica
del segle XI a banda d’altres elements de menor entitat. |
Sant-Paul de Cormery |