|
Aquesta
abadia fou fundada a mitjan del segle IX, hi ha notícies
d’un diploma atorgat en aquest sentit per Carles el Calb
(823-877) al palau carolingi de Verberie (Oise) l’any
850. El 858 es consagrava l’església d’aquell monestir
que en els primers moments era una dependència de
Saint-Paul de Cormery (Indre i Loira) situat prop
d’aquí. En la fundació també hi van participar els
germans Mainardus i Mainerius que van facilitar unes
propietats en aquest lloc que van servir pel seu
assentament. El 965 els monjos de Villeloin van
aconseguir el dret d’elecció del seu abat esdevenint
d’aquesta manera una abadia independent. El lloc va
patir especialment durant la guerra dels Cent Anys i més
endavant amb les de Religió. Entre 1626 i 1674 Michel de
Marolles fou abat d’aquesta casa, era un eminent
historiador i va recolzar l’entrada de la congregació de
Saint-Maur a l’abadia (1667) que la va mantenir activa
fins que la Revolució la va suprimir, quan la seva
comunitat era de quatre religiosos. Es van perdre les
construccions que integraven el monestir i ara només hi
queda el grandiós portal d’entrada amb torres de defensa
i algunes construccions d’època maurina. Durant els anys
1920 es van descobrir dues crosses abacials d’època
medieval. |
|
|
Michel de Marolles, abat de Villeloin (1626-1674)
Il·lustració publicada a la seva obra: Paris, ou Description de cette ville (1879) |
Escut de l'abadia de
Villeloin
Segons l'Armorial général de France (s XVIII)
Bibliothèque nationale de France |
