El priorat de Notre-Dame et Saint-Étienne de Villiers fou fundat l’any 1162 per Enric II, rei d’Anglaterra i comte de Turena (1133-1189). El monarca mostrà una certa predilecció per l’orde de Grandmont i va impulsar la creació de set priorats d’aquest corrent monàstic, entre els quals hi havia aquest establiment, ocupat provisionalment des del 1157. L’any 1189, el fill d’Enric II, Ricard Cor de Lleó (1157-1199), en va confirmar la fundació.
L’any 1317 es va reorganitzar l’estructura de l’orde de Grandmont, agrupant-ne els priorats i reduint-ne el nombre. Com a conseqüència d’aquesta reforma, Villiers va acollir membres procedents d’altres cases suprimides, fet que va permetre constituir una comunitat més nombrosa, formada per una trentena de monjos. Tanmateix, a mitjan segle XIV, la crisi política i els conflictes que van assolar la regió van portar el priorat a una situació de decadència i a una notable disminució de la comunitat. Aquesta situació es va agreujar amb la introducció dels priors comendataris, i la decadència es va prolongar durant els segles següents.
L’any 1774 es va decretar la supressió del priorat i la seva incorporació al seminari de Tours, però poc després aquesta decisió fou revocada. Malgrat això, la comunitat no es va recuperar i una part de les construccions es va perdre. El darrer prior, Jacques-Louis de Baraudin († 1790), va convertir el lloc en una residència, i després de la Revolució el conjunt es va vendre. Tot i el seu pas a mans particulars i el seu ús agrari posterior, el lloc conserva bona part de les estructures monàstiques medievals, que van ser restaurades durant el darrer quart del segle XX per acollir eremites seguidors de l’esperit de l’antic orde de Grandmont.
Actual capçalera de l'església
De l’antic priorat es conserva parcialment l’església, que presentava les característiques habituals de l’orde: una única nau coberta amb volta i capçada per un absis a llevant. L’edifici actual ha perdut aquest absis. Al costat meridional se situava el claustre, avui desaparegut, del qual només es conserva l’emplaçament. A l’est d’aquest espai es mantenen, molt modificades, les estructures de la sala capitular i del celler, amb el dormitori situat a la planta superior. Al sector sud s’aixecaven el refetor i la cuina. Les construccions de l’ala de ponent s’han perdut.
Façana de llevant
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Fundador de Villiers
Gravat de Pierre-François Basan (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Foto publicada a Vestiges Grandmontains Tourangeaux (1960)
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- BOURDERIOUX, M. (1960). Vestiges Grandmontains Tourangeaux. Bulletin de la Société archéologique de Touraine. Tours
- BRESSON, Gilles (2000). Monastères de Grandmont. Guide d'histoire et de visite. Le Château d’Olonne: Orbestier
- CARRÉ DE BUSSEROLLE, Jacques-Xavier (1884). Dictionnaire géographique, historique et biographique d'Indre-et-Loire et de l'ancienne province de Touraine. Vol. VI. Tours: Rouillé-Ladevèze
- ERMITES DE SAINT ÉTIENNE DE MURET (2004). Ermitage de Grandmont-Villiers
L’antic priorat de Villiers està situat en un indret aïllat, dins el terme comunal de Villeloin-Coulangé, al sud-est de Tours