El priorat de Notre-Dame de Bonne-Nouvelle, a Orleans, és d’origen antic. A les acaballes del segle X, el rei franc Hug Capet (940-996) va impulsar la restauració d’una antiga església dedicada a Notre-Dame de Bonne-Nouvelle, coneguda anteriorment com a Sancta Maria Puellaris, circumstància que ha fet relacionar aquest lloc amb un antic monestir femení.
Abans de l'arribada dels maurins
Detall del plànol de Jean Fleury (1640)
Médiathèque centre-ville, Orleans
Després de patir un atac dels normands (989), el fill i successor d’Hug, Robert II el Pietós (972-1031), va restaurar i dotar la casa, on es va establir una comunitat de canonges seculars. El 1149, aquella canònica es trobava en decadència. Aleshores, Simon de Beaugency († c. 1153), un dels senyors laics que exercien la seva autoritat sobre la casa, va obtenir del bisbe Manassès d’Orleans l’autorització per transformar-la en un priorat dependent de la gran abadia benedictina de Marmoutier (Tours), una operació que fou aprovada aquell mateix any pel papa Eugeni III.
Durant la segona meitat del segle XIV, el priorat de Bonne-Nouvelle va patir directament els efectes de la guerra dels Cent Anys, una situació que es repetiria durant el setge de la ciutat (1428-1429), deixant el lloc en plena decadència. Els monjos es van retirar a Marmoutier, tot mantenint, però, el títol de priorat. Durant la segona meitat del segle XVI, la situació de ruïna encara es va agreujar a causa de les guerres de Religió i el lloc va quedar deshabitat.
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Detall de Plan de la ville d'Orléans (C. Inselin, 1680)
Médiathèque centre-ville, Orleans
El 1653 hi va arribar la congregació de Saint-Maur, que hi volia establir un col·legi. Va adquirir el lloc a l’abadia de Marmoutier i l’any següent en va prendre possessió. No es tracta, doncs, de la reforma maurina d’una antiga casa benedictina, com era habitual, sinó de la fundació d’un nou monestir en l’emplaçament d’un antic priorat abandonat. El conjunt monàstic es va construir de bell nou. Un episodi destacat de la història d’aquesta nova casa és l’arribada de la biblioteca de Guillaume Prousteau (1628-1715), donada l’any 1714 a la ciutat d’Orleans amb la condició que fos gestionada pels maurins.
El 1790, la Revolució va posar fi a la vida conventual de Bonne-Nouvelle, que va passar a mans de l’Estat. L’any 1800, el lloc fou ocupat per la Prefectura del Loiret, funció que encara manté. Les construccions conservades corresponen, essencialment, a l’obra dels maurins, tot i les remodelacions efectuades des que el conjunt és de titularitat pública. L’església es va enderrocar el 1807.
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- BOUCHER DE MOLANDON, Rémi (1872). La salle des Thèses de l'Université d'Orléans. Orleans: Herluison
- HUREL, Daniel-Odon (1997). Les mauristes de Bonne-Nouvelle d'Orléans et leur bibliothèque au XVIIIe siècle. Revue d'histoire de l'Église de France. Vol. 83, n°210
- JOLLOIS, M. (1836). Mémoire sur les Antiquités du département du Loiret. París/Orleans: Jollois/Gatineau
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- POLLUCHE, Daniel (1736). Description de la ville et des environs d'Orleans avec des remarques historiques. Orleans: F. Rouzeau
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia
- VASSAL, M. de (1842). Recherches sur le monastère de Notre-Dame-de-Bonne-Nouvelle. Mémoires de la Société Royale des sciences, belles-lettres et arts d’Orléans. Vol. IV. Orleans: Danicourt-Huet






