Jofre II Martell (1006-1060)
fou comte de Vendôme (entre 1032 i 1056) i
d’Anjou (entre 1040 i 1060). La seva relació
amb el món monàstic el vincula amb l’abadia
de la Trinité de Vendôme (Loir i Cher)
fundada per ell i la seva esposa Agnès de
Borgonya, també en el restabliment de l’abadia
de Saint-Georges-du-Bois (Loir i Cher) i
el priorat de Saint-Sauveur de l'Esvière
(Angers, Maine i Loira). Ell mateix es va
retirar, l’any de la seva mort, a l’abadia
de Saint-Nicolas, també a Angers. Hom li
atribueix haver aconseguit de l’emperador
bizantí Miquel IV la relíquia de la Llàgrima
Santa que es venerava a Vendôme.
|