Abadia de Notre-Dame de Celles

A finals del mateix segle, el lloc va ser ocupat per canonges agustinians procedents de l’abadia de Saint-Pierre de Lesterps (Charente). Ben aviat esdevingué un centre d’atracció de fidels, afavorit per la devoció a una imatge de la Mare de Déu. Cap al 1137-1140 el priorat fou erigit en abadia, que conegué un període de prosperitat gràcies a la fama miraculosa de la imatge i a la seva situació privilegiada, en un dels ramals del Camí de Sant Jaume de Compostel·la. Aquesta circumstància també li permeté acollir personatges il·lustres, entre els quals alguns reis. A mitjan segle XII, el bisbe de Poitiers, Gilbert de La Porrée, la desvinculà definitivament de l’abadia de Lesterps.

L’any 1801 es restablí el culte a l’església, que passà a tenir funcions parroquials, mentre que el monestir va esdevenir propietat privada, situació que es mantingué fins al 1971, quan passà a mans públiques. Es conserva l’església, reconstruïda al segle XVII després de la destrucció causada per les guerres de Religió. És un edifici de tres naus amb transsepte i capelles laterals, que, malgrat ser d’època moderna, adopta l’estructura pròpia d’una església gòtica. De l’etapa medieval conserva encara la torre campanar, situada sobre l’atri d’entrada, amb una porta romànica polilobulada. A llevant s’aixeca un gran edifici que allotjava les dependències conventuals del segle XVII.