|
El lloc de
Celles pertanyia a Saint-Maixent, situat al nord d’aquí,
gràcies a una donació efectuada per Guillem d’Aquitània
l’any 1010 i que aquella abadia va mantenir fins el
1071, data en que la propietat fou objecte de permuta.
Hom pensa que durant aquesta època en que Celles fou un
domini de Saint-Maixent, ja existia un priorat però
la vinculació del territori amb l’abadia va impedir el seu
desenvolupament. Aquell primitiu priorat estava ocupat
per canonges agustinians, depenents de l’abadia
de Saint-Pierre de Lesterps i esdevingué un lloc
d’atracció de fidels gràcies a la devoció a una imatge
de la Mare de Déu. Cap el 1137 - 1140 el bisbe de
Poitiers el va desvincular de Lesterps i en endavant
esdevingué una abadia independent que aviat va
aconseguir força prosperitat gràcies a la imatge
miraculosa de la Mare de Déu de Celles i a la seva
situació, per trobar-se en un dels camins de Sant Jaume,
lloc de pas que també li va permetre hostatjar
personatges importants entre els quals alguns reis. |
|
|
Tot plegat
es va veure estroncat a causa de les guerres dels Cent Anys i les de
Religió, el 1568 l’abadia fou assaltada i va patir importants
destruccions. També fou en aquesta època que començà a estar
dirigida per abats comendataris. El 1651 la casa es va integrar a la
congregació de Sainte-Geneviève i es va impulsar la reconstrucció de
l’església, que portava un segle en estat de ruïna, i les altres
dependències monàstiques. L’abadia de Celles es va mantenir activa
fins el 1791, quan els canonges la van abandonar arran de la
Revolució. L’any 1801 es va restablir el culte a l’església amb
qualitat de parròquia mentre l’abadia passava a mans particulars,
des del 1971 és de propietat pública. L’església es obra de la
reconstrucció del segle XVII, tot i que conserva un portal
polilobulat d’època romànica. |
Capitells de la portada |
