Abadia de Notre-Dame des Châtelliers
Abbaye des Châtelliers / Castellaria / Chastelliers
(Fomperron, Deux-Sèvres)
L’any 1119 van arribar a Châtelliers un grup d’eremites enviats per Giraud de Salas (c. 1050-1120) i dirigits per Pierre de Vars amb l’objectiu de trobar un lloc adient per establir-s’hi. Aquell mateix any ja es va poder fundar el monestir. Giraud de Salas havia començat la seva vida monàstica a la canònica de Saint-Avit-Sénieur (Dordonya) i, després d’un període de pràctica de l’eremitisme, va iniciar una intensa activitat fundadora amb les abadies de Cadouin (Dordonya), Grand Selva (Tarn i Garona), L’Absie (Deux-Sèvres), aquesta de Châtelliers, entre altres.
Les cases fundades per Giraud de Salas seguien la Regla de Sant Benet, però aviat van entrar a formar part del Cister; es coneix que aquest personatge havia mantingut relació amb sant Bernat de Claravall. L’any 1120, Giraud va morir en aquesta abadia, on fou enterrat. Les seves despulles foren venerades com les d’un sant i van esdevenir centre d’atracció de pelegrins i devots. Poc després, la comunitat es va traslladar a un emplaçament proper, al nord-est del lloc primitiu, on els monjos es van establir definitivament. L’any 1121 es va fer la translació de les restes del fundador a la nova capella i, a mitjan segle XIII, les relíquies es van disposar en un nou monument funerari.
Filiació de Châteliers
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)L’abadia es va organitzar en el nou emplaçament i el seu primer abat elegit fou Aimeri, que l’any 1129 va iniciar la construcció del monestir definitiu; el 1156 es va consagrar la nova església. L’any 1162 aquesta casa ja havia ingressat a l’orde del Cister. En aquella època va començar a rebre el suport dels senyors de la regió i, el 1145, una butlla papal posava el monestir sota la protecció de la Santa Seu. Després de patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, la vida monàstica es va mantenir en aquest lloc. A partir del 1476 la casa fou governada per abats comendataris. L’any 1568, en el marc de les guerres de Religió, l’abadia fou saquejada i incendiada, i bona part de les construccions quedaren en ruïna.
A causa d’això, es va haver de restaurar l’església, i el claustre fou reconstruït entre 1685 i 1689, juntament amb altres dependències. Després d’aquest període de reconstrucció, a finals del segle XVIII la Revolució va posar fi a la vida monàstica de Châtelliers. El lloc fou venut i ràpidament va caure en ruïna, utilitzat com a pedrera per a altres construccions. Finalment, ja al segle XX, les restes es van acabar de perdre i, actualment, només es conserva alguna construcció testimonial. El nucli del monestir es trobava dins l’actual terme de Fomperron, a tocar del municipi veí de Chantecorps, on es manté dempeus un mur amb arcs tapiats, vestigi d’un edifici auxiliar.
- BARBIER DE MONTAULT, Xavier (1889). Fouilles de l’église abbatiale des Châtelliers. Revue poitevine et saintongeaise. Vol. 5
- BARBIER DE MONTAULT, Xavier (1892). L’architecture et la décoration a l’abbaye cistercienne des Châtelliers du XII au XVIII siècle. Mémoires de la Société des Antiquaires de l’Ouest. Vol. XIV 1891. Poitiers: Druinaud/Bonamy
- BARBIER DE MONTAULT, Xavier (1893). Le carrelage de l'église abbatiale des Chatelliers (Deux-Sèvres) au Moyen-Age et a la Renaissance. Mémoires de la Société des Antiquaires de l’Ouest. Vol. XV. Poitiers: Druinaud/Bonamy
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DUVAL, Louis (1872). Cartulaire de l'abbaye royale de Notre-Dame des Châtelliers. Niort: Clouzot
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- ROBUCHON, Jules (1892). Paysages et monuments du Poitou. Vol VI. París
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El monestir, pràcticament desaparegut, estava situat a cavall dels termes municipals de Fomperron i Chantecorps, entre Niort i Poitiers