Abadia de Notre-Dame des Châtelliers

Les cases fundades per Giraud de Salas seguien la Regla de Sant Benet, però aviat van entrar a formar part del Cister; es coneix que aquest personatge havia mantingut relació amb sant Bernat de Claravall. L’any 1120, Giraud va morir en aquesta abadia, on fou enterrat. Les seves despulles foren venerades com les d’un sant i van esdevenir centre d’atracció de pelegrins i devots. Poc després, la comunitat es va traslladar a un emplaçament proper, al nord-est del lloc primitiu, on els monjos es van establir definitivament. L’any 1121 es va fer la translació de les restes del fundador a la nova capella i, a mitjan segle XIII, les relíquies es van disposar en un nou monument funerari.

L’abadia es va organitzar en el nou emplaçament i el seu primer abat elegit fou Aimeri, que l’any 1129 va iniciar la construcció del monestir definitiu; el 1156 es va consagrar la nova església. L’any 1162 aquesta casa ja havia ingressat a l’orde del Cister. En aquella època va començar a rebre el suport dels senyors de la regió i, el 1145, una butlla papal posava el monestir sota la protecció de la Santa Seu. Després de patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, la vida monàstica es va mantenir en aquest lloc. A partir del 1476 la casa fou governada per abats comendataris. L’any 1568, en el marc de les guerres de Religió, l’abadia fou saquejada i incendiada, i bona part de les construccions quedaren en ruïna.