Es tracta d’un petit priorat establert en una església que fou donada, cap a l’any 1080, per Maingod de Melle a l’abadia de Saint-Jean-d'Angély (Charente Marítim). Una nova església romànica va substituir l’edifici anterior, que probablement era del segle XI. Va ser reconstruïda en dues etapes durant el segle XII i comptava amb un hospital annex. L’edifici va patir greus danys durant les guerres de Religió, al segle XVI, i fou restaurat al segle XIX.
L’església és de tres naus amb transsepte. El creuer i la capçalera en són la part més antiga: el presbiteri està envoltat per un deambulatori amb tres absidioles radials, i als braços del creuer s’hi obren dues absidioles més. La portalada nord conserva la coneguda imatge d’un cavaller, una representació que també es troba en altres esglésies de la regió; però aquesta figura, en bona part, és resultat de la restauració del segle XIX. A l’interior es conserva un nombrós conjunt de capitells.
- ARNAULD, Charles (1843). Deux-Sèvres. Première série : monumens religieux, militaires et civils du Poitou. Niort: Robin
- BEAUCHET-FILLEAU, Henri (1890). Notes diverses pour servir à l'histoire de la ville de Melle. Melle: Lacuve
- GIRARDIN-VILLENEUVE, Cécile (2004). Melle, église Saint-Hilaire. Congrès archéologique de France, 159e session, 2001, Deux-Sèvres. Société française d’archéologie
- LEFÈVRE-PONTALIS, Eugène (1913). Melle. Congrès archéologique de France. 79 ss. Angoulême
- LÉVRIER, Gabriel (1869). Précis historique sur la ville de Melle. Melle: Moreau-Lacuve
- OURSEL, Raymond (1984). Haut-Poitou roman. La nuit des temps, 42. Zodiaque
- PAYS D’ART ET D’HISTOIRE DU PAYS MELLOIS (2012). Le choeur de Saint-Hilaire de Melle. Melle