Entre els anys 942 i 945, l’església de Saint-Pierre de Melle fou donada per Guillem III d’Aquitània (anomenat Cap d’Estopa, 910-963) a l’abadia de Saint-Maixent, situada molt a prop, que hi va establir un modest priorat. El lloc mantenia també funcions parroquials, i més endavant els clergues nomenats des de Saint-Maixent conservaren el títol de prior.
L’església és un edifici romànic del segle XII, de tres naus amb transsepte i capçalera amb tres absis, construïda sobre una estructura anterior d’època carolíngia. Conserva un notable portal meridional decorat i capitells esculpits a l’interior. Ha estat restaurada, i algunes parts —com ara el campanar— han estat renovades.
Personatge traient una espina
Aus
Enterrament
Planta de l'església
Il·lustració de Melle (1913)
Bibliografia:
- BEAUCHET-FILLEAU, Henri (1890). Notes diverses pour servir à l'histoire de la ville de Melle. Melle: Lacuve
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DURET, Patricia (2004). Melle. Église Saint-Pierre. Congrès archéologique de France, 159e session, 2001, Deux-Sèvres. Société française d’archéologie
- LEFÈVRE-PONTALIS, Eugène (1913). Melle. Congrès archéologique de France. 79 ss. Angoulême
- LÉVRIER, Gabriel (1869). Précis historique sur la ville de Melle. Melle: Moreau-Lacuve
- OURSEL, Raymond (1984). Haut-Poitou roman. La nuit des temps, 42. Zodiaque
Situació:
Melle és situada a l’est de Niort