A Parthenay-le-Vieux, una antiga vila situada al sud-oest del nucli urbà actual de Parthenay, hi havia una església que, segons la tradició, fou fundada per Simon I, senyor de Parthenay (segle XI), el qual es va comprometre a bastir-la arran de la mort accidental d’un infant durant una cacera. Poc després, l’any 1092, els seus fills i successors, Gelduin i Ebbon, van fer donació d’aquella església a l’abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira, Alvèrnia).
El monestir de La Chaise-Dieu hi va establir un priorat amb una comunitat de nou membres. A partir d’aquell moment es començà la reconstrucció de l’església, per a la qual cosa hi ha constància d’una donació feta l’any 1119. El 1278, el lloc és esmentat ja com a església parroquial. Durant els anys 1562 i 1568 va patir els efectes de les guerres de Religió. Amb la Revolució, l’església fou clausurada i va quedar abandonada fins que, a mitjan segle XIX, fou protegida i, durant la segona meitat d’aquell segle, es van iniciar treballs de restauració.
Actualment es conserva l’edifici romànic, de tres naus i cinc trams, amb transsepte. La capçalera presenta tres absis que s’obren al creuer. Cal destacar-ne la façana, amb una notable decoració escultòrica en què sobresurt la figura d’un cavaller. També es conserven restes de la portada de la sala capitular.
Relleu que, suposadament, evoca la tradició fundacional
Façana de la sala capitular
Capitells de la sala capitular
Esquema de la planta de l'església
Il·lustració de La Gâtine historique et monumentale (1876)
Il·lustració de La Gâtine historique et monumentale (1876)
Il·lustració de La Gâtine historique et monumentale (1876)
Il·lustració de La Gâtine historique et monumentale (1876)
Il·lustració de La Gâtine historique et monumentale (1876)
Il·lustració de Monumens religieux, militaires et civils du Poitou (1843)
- ARNAULD, Charles (1843). Deux-Sèvres. Première série : monumens religieux, militaires et civils du Poitou. Niort: Robin
- BRIQUET, M. (1840). Statistique monumentale de la ville de Parthenay. Mémoires de la Société de statistique du département des Deux-Sèvres, vol. 4
- COLLE, Jean-Robert (1946). En Gâtine. Niort: Vieux Marais
- DILLANGE, Michel (1976). Vendée romane. La nuit des temps, 44. Zodiaque
- LABANDE-MAIFERT, Yvonne (1957). Poitou roman. La nuit des temps, 5. Zodiaque
- LEDAIN, Bélisaire (1858). Histoire de la ville de Parthenay, de ses anciens seigneurs et de la Gâtine du Poitou. París: Durand
- LEDAIN, Bélisaire (1876). La Gâtine historique et monumentale. París: Claye
- MAXWELL, Robert A. (2004). Parthenay-le-Vieux, église Saint-Pierre. Congrès archéologique de France, 159e session, 2001, Deux-Sèvres. Société française d’archéologie
El lloc de Parthenay-le-Vieux es troba al sud-oest de Parthenay, entre Niort i Thouars