A Parthenay-le-Vieux, una antiga vila situada al sud-oest del nucli urbà actual de Parthenay, hi havia una església que, segons la tradició, fou fundada per Simon I, senyor de Parthenay (segle XI), el qual es va comprometre a bastir-la arran de la mort accidental d’un infant durant una cacera. Poc després, l’any 1092, els seus fills i successors, Gelduin i Ebbon, van fer donació d’aquella església a l’abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira, Alvèrnia).
El monestir de La Chaise-Dieu hi va establir un priorat amb una comunitat de nou membres. A partir d’aquell moment es començà la reconstrucció de l’església, per a la qual cosa hi ha constància d’una donació feta l’any 1119. El 1278, el lloc és esmentat ja com a església parroquial. Durant els anys 1562 i 1568 va patir els efectes de les guerres de Religió. Amb la Revolució, l’església fou clausurada i va quedar abandonada fins que, a mitjan segle XIX, fou protegida i, durant la segona meitat d’aquell segle, es van iniciar treballs de restauració.
Actualment es conserva l’edifici romànic, de tres naus i cinc trams, amb transsepte. La capçalera presenta tres absis que s’obren al creuer. Cal destacar-ne la façana, amb una notable decoració escultòrica en què sobresurt la figura d’un cavaller. També es conserven restes de la portada de la sala capitular.
- ARNAULD, Charles (1843). Deux-Sèvres. Première série : monumens religieux, militaires et civils du Poitou. Niort: Robin
- BRIQUET, M. (1840). Statistique monumentale de la ville de Parthenay. Mémoires de la Société de statistique du département des Deux-Sèvres, vol. 4
- COLLE, Jean-Robert (1946). En Gâtine. Niort: Vieux Marais
- DILLANGE, Michel (1976). Vendée romane. La nuit des temps, 44. Zodiaque
- LABANDE-MAIFERT, Yvonne (1957). Poitou roman. La nuit des temps, 5. Zodiaque
- LEDAIN, Bélisaire (1858). Histoire de la ville de Parthenay, de ses anciens seigneurs et de la Gâtine du Poitou. París: Durand
- LEDAIN, Bélisaire (1876). La Gâtine historique et monumentale. París: Claye
- MAXWELL, Robert A. (2004). Parthenay-le-Vieux, église Saint-Pierre. Congrès archéologique de France, 159e session, 2001, Deux-Sèvres. Société française d’archéologie