Canònica de Saint-Avit-Sénieur
Abbaye Saint-Avit / Priorat de Saint-Avit / S Avitus Senior
(Saint-Avit-Sénieur, Dordonya)
Els orígens d’aquesta casa monàstica són força obscurs, però sembla que ja tenia activitat al segle XI. Els relats sobre la vida de Giraud de Salas (c. 1050-1120) esmenten que era originari d’aquest territori i que es va formar al monestir de Saint-Avit entre els anys 1060 i 1065. És probable que, en aquesta primera època, es tractés d’un monestir benedictí.
Es té constància que, el 1097, el monestir havia passat a dependre de la canònica agustiniana de Sant Serni de Tolosa. L’any 1117, el bisbe de Périgueux hi consagrà un altar i traslladà el cos de sant Avit (c. 487-570) a l’església, on seria venerat. Aquest personatge havia practicat l’eremitisme en aquesta zona, i la seva tomba es trobava en un indret molt proper, on anteriorment ja s’hauria format una comunitat monàstica al seu voltant. El priorat de Sainte-Croix-de-Beaumont era una de les dependències de Saint-Avit.
L’any 1292, la canònica fou secularitzada oficialment, al·legant que, des de feia temps, el règim seguit a Saint-Avit havia perdut la regularitat. No es té constància dels possibles danys soferts durant la guerra dels Cent Anys, però el 1577 patí greus destrosses a causa de l’ocupació dels hugonots, que van assassinar els canonges i destruïren diverses dependències. Probablement, fou en aquest moment quan es va perdre l’absis. Tot i això, la canònica aconseguí recuperar-se, però l’any 1685 fou unida al capítol de Sarlat.
Decoració mural
Entre les restes del monestir, es conserva l’església, datada del segle XII i modificada posteriorment, amb una nau única i àmplia que, en el seu origen, probablement estava coberta amb cúpules. L’absis s’ha perdut, però es conserven diversos elements d’altres dependències monàstiques, com la sala capitular. El claustre fou enderrocat, i el seu espai va estar ocupat per un cementiri fins que aquest va ser retirat.
Imatge de sant Avit
Sala capitular
Il·lustració de L'architecture byzantine en France (1851)
Al costat de l’església romànica de Sainte-Croix de Beaumont (s. XII), en època en què Gausbert de Castelnau era prior de Saint-Avit, aquesta canònica va construir una residència que és coneguda com la Casa del Priorat, que hauria utilitzat entre els anys 1303 i 1323. L’any 1312, el papa Climent V, va unir l’església de Sainte-Croix als béns de la canònica.
- BANCHEREAU, Jules (1928). Saint-Avit-Senieur. Congrès archéologique de France. 90e session. Périgueux. París: Picard
- DUBOURG-NOVES, Pierre (1982). Saint-Avit-Senieur. Congrès archéologique de France. 137e session. Périgord Noir. París: Société Française d'Archéologie
- GARDELLES, Jacques (1973). Un manoir du XIVe siècle : la maison du prieuré à Sainte-Croix de Beaumont (Dordogne). Annales du Midi, núm. 112
- GARDELLES, Jacques (1982). Sainte-Croix de Beaumont. Congrès archéologique de France. 137e session. Périgord Noir. París: Société Française d'Archéologie
- GARDELLES, Jacques (1985). La sculpture figurative du cloître Saint-Avit-Sénieur. Bulletin Monumental, vol. 143-1
- SECRET, Jean (1968). Périgord roman. La nuit des temps, núm. 27. Zodiaque
- VERNEILH, Félix de (1851). L'architecture byzantine en France. París: Didron
Saint-Avit-Sénieur es troba en el territori situat entre Brageirac (Bergerac) i Sarlat