Priorat de Saint-Jean-de-Côle
Prieuré Saint-Jean-de-Côle / S Johannes de Cola
(Saint-Jean-de-Côle, Dordonya)
El priorat de Saint-Jean-de-Côle fou fundat pel bisbe de Perigús, Raynaud de Thiviers (1081-1101), abans de partir cap a Terra Santa, on va morir. Inicialment, la casa acollia una comunitat de clergues que tenien al seu càrrec les parròquies veïnes i que adoptaren la vida regular sota la regla de Sant Agustí.
L’any 1192, el priorat ja havia acumulat un important patrimoni. En aquesta data, el papa Celestí III en confirmà les propietats i el posà sota la seva protecció. A finals del segle XIV i començaments del XV, el priorat fou víctima de les guerres contra els anglesos, fet que comportà la ruïna dels edificis monàstics i, probablement, la dispersió temporal dels canonges. La restauració s’allargà en el temps i, posteriorment, el priorat encara patí els estralls de les guerres de Religió.
Al segle XVI, passà a ser administrat en règim comendatari i, a més, intervingueren els senyors locals de La Marthonie, que pràcticament en van esdevenir propietaris i el gestionaren segons els seus interessos. Entre 1635 i 1669, s'hi introduí una reforma i s'integrà en la congregació de Sainte-Geneviève. Al segle XVIII, entrà en decadència i els canonges es limitaven, gairebé exclusivament, a administrar les seves parròquies. Amb la Revolució Francesa, el priorat fou clausurat i els seus béns, venuts. En aquest període es perderen bona part dels arxius que havien sobreviscut als conflictes anteriors. Des de 1801, l’església manté funcions parroquials.
L’església de Saint-Jean és una construcció singular, resultat de diverses intervencions sobre un edifici original del segle XII. La nau té una planta poligonal amb tres absis: el central orientat a l’est i els altres dos disposats obliquament. Aquesta nau estava coberta per una cúpula de grans dimensions, que hagué de ser reconstruïda en diverses ocasions fins que, el 1860, fou substituïda per una estructura plana, de fusta. Entre les restes de les antigues dependències del priorat, destaca el claustre del segle XVI. Al costat de l’església, s’hi troba el castell de La Marthonie.
Claustre (s. XVI)
Fotografia de Traumrune, a Wikimedia
Il·lustració de L'architecture byzantine en France (1851)
Castell de La Marthonie
- BESSE, J.-M. (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Provinces ecclésiastiques d'Auch et de Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BOSREDON, Ph. de (1874). Liste des abbés qui ont gouverné les anciennes abbayes de la province du Périgord. Bulletin de la Société historique et archéologique du Périgord. Périgueux: Dupont
- DESHOULIÈRES, François (1928). Saint-Jean-de-Côle. Congrès archéologique de France 90e session. Périgueux. París: Société française d'archéologie
- GRILLON, L.; i altres (1981). Saint-Jean-de-Côle village médieval en Périgord Vert. Thiviers: Virmouneix
- LAUGARDIÈRE, R. de (1878). Essais topographiques, historiques et biographiques sur l'arrondissement de Nontron. Commune de Saint-Jean-de-Côle. Bulletin de la Société historique et archéologique du Périgord, núm. 5
- PAULIN, R. P. (1881). Histoire de Saint-Jean-de-Cole (en Périgord), depuis la fondation de l'église (1080) jusqu'à nos jours. Avignon: Seguin
- PROUST, Évelyne (1999). L'église Saint-Jean-de-Côle. Congrès archéologique de France. 156e session. Périgord. Paris, Société archéologique de France
- SECRET, Jean (1968). Périgord roman. La nuit des temps, núm. 27. Zodiaque
- VERNEILH, Félix de (1851). L'architecture byzantine en France. París: Didron
Saint-Jean-de-Côle es troba al nord de Perigús, en direcció a Llemotges