L’abadia de Dalon és una de les nombroses cases monàstiques impulsades per Giraud de Salas (c. 1050-1120). Va ser fundada l’any 1114 gràcies a la intervenció dels germans Gérald i Gouffier de Lastours, que cediren el terreny necessari per al nou establiment. Després de la mort del fundador, la comunitat de Dalon va sol·licitar el suport de l’abadia cistercenca de Pontigny per rebre formació i consolidar la seva organització monàstica.
Ben aviat, Dalon va establir altres monestirs en aquesta regió: Bonlieu (Cruesa, 1119), Boeuil (Alta Viena, 1123), Locdieu (Avairon, 1123), Aubignac (Cruesa, 1138), Prébenoît (Cruesa, 1140) i Palais (Cruesa, 1156), formant així una congregació que seguia els costums cistercencs. L’any 1159, la congregació va demanar la plena integració a l’orde del Cister, que els fou concedida el 1162, passant a formar part de la línia de Pontigny. La vida conventual va seguir el seu curs fins a mitjan segle XIV, quan els efectes de la guerra dels Cent Anys van provocar un fort declivi: de la vuitantena de religiosos que hi havia a començament de segle, només en restaren deu.
El 1529 va arribar el primer abat comendatari, càrrec que fou assignat a Hélie de Colonges. Durant el segle XVII, es va reconstruir bona part del monestir a causa del seu deteriorament, però el 1712 l’església encara es trobava en ruïnes. Malgrat tot, l’abadia de Dalon va sobreviure fins a la Revolució Francesa, quan fou suprimida. Posteriorment, el conjunt monàstic es va anar deteriorant, i actualment només es conserven les restes dels absis laterals de l’església medieval (s. XIII). A més, es preserva la sala capitular, integrada dins d’un edifici residencial.
Filiació de Dalon
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (1994). Des abbatiales du « Désert ». Les églises des successeurs de Géraud de Sales dans les diocèses de Poitiers, Limoges et Saintes (1160-1220). Bulletin de la Société des antiquaires de l'Ouest, vol. 8
- AUBERT, R. (1960). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 14. París: Letouzey et Ané
- BROUSSE, Julien (1934). Une poignée de pocuments sur l'abbaye de Dalon. Bulletin de la Société scientifique historique et archéologique de la Corrèze
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- ROY DE PIERREFITTE, J.-B. Louis (1864). Abbaye de Dalon. Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin, núm. 14
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Les restes de l’abadia de Dalon es troben a la part oriental del departament de la Dordonya, a llevant de Perigús