Abadia de Notre-Dame de Bonneval

Abbaye Notre-Dame de Bonneval / Bonalde / Boralde / Bona Vallis

(Le Cayrol / Lo Cairòl, Avairon)

Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval

L’abadia cistercenca de Bonneval fou fundada el 1147 a iniciativa del bisbe de Càors, Guillaume de Calmont (1143-1145), i la participació de l’abadia de Mazan (Ardecha). L’acta de fundació de la casa es va formalitzar el 1161, aquell any, el papa Alexandre III va signar una butlla que posava la casa sota la seva protecció i li donava el títol d’abadia, el primer abat fou Ademar, un dels primers monjos que havia arribat de l’abadia mare.

Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval

Aviat va esdevenir beneficiària d’un important conjunt de donacions, tant de béns com de drets, pel que les seves possessions s’estengueren amb rapidesa, els comtes de Rodés van participar molt activament en aquest mecenatge. L’abadia va atènyer el període d’esplendor més alt durant els segles XII i XIII. Bonneval era un noviciat de l’orde on es formaven els religiosos que després es distribuïen per altres establiments. A partir del segle XIV va començar a decaure, la pesta Negra (1348-1350) la va afectar, el 1375 fou víctima del pillatge amb motiu de la guerra dels Cent Anys. A partir de l’any 1473 el lloc va passar a tenir abats comendataris, el primer fou Guy de Castelnau-Bretenoux (1473-1499), després encara passaria per un període d’abats regulars, però el 1679 el règim de comenda es va convertir en definitiu.

El 1588, va tornar a patir saqueigs a causa de les guerres de Religió i encara, el 1719, el centre monàstic va patir els efectes d'un incendi que va tenir greus conseqüències, amb pèrdues considerables. El cop de gràcia va arribar amb la Revolució, que va portar a la venda la mateixa abadia, les granges i altres propietats d'on se sustentava. Els edificis i dependències foren saquejades mentre entraven en ruïna. El 1856 hom va intentar redreçar el monestir, però l'estat en què es trobava el lloc ho va desaconsellar. Des del 1875 una comunitat religiosa, ara femenina, ocupa el lloc restaurat.

Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval
Fotografia de Cdaveyron, a Wikimedia

Filiació de Bonneval

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Abadia de Cîteaux (Costa d’Or)


Abadia de Bonnevaux (Isère) / 1119


Abadia de Mazan (Ardecha) / 1120


Abadia de Bonneval (Avairon) / 1161

Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval
Creu esmaltada (s. XIII)
Museu de Cluny, París
Abadia de Bonneval
Abadia de Bonneval
Creu esmaltada (s. XIII)
Museu de Cluny, París

Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
  • BOUSQUET, Abbé (1850). Notice historique sur l'ancienne Abbaye de Notre-Dame de Bonneval (Aveyron). Espalion: Goninfaure
  • BOUSQUET, Abbé (1867). Anciennes abbayes de l'ordre de Citeaux dans le Rouergue. Mémoires de la Société des lettres, sciences et arts de l'Aveyron. Vol. 9
  • BRAS, Annie (2008). Bonneval, una abbaye cistercienne en Rouergue. Tolosa de Ll.: Privat
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard

Situació:
Vista aèria

Al nord d'Espaliu (Espalion). Cal agafar un trencall a la dreta que hi porta