Aquest
monestir fou fundat per sant Amand de Maastricht amb el
suport del rei Dagobert I. El 639, Amand va rebre del
rei dels francs els terrenys per establir-se després de
reconciliar-se amb ell. El fundador, tot i mantenir
l’abadia d’Elnon com a lloc de referència va continuar
la seva tasca evangelitzadora per la regió fins la seva
mort, el 684. Fou enterrat en aquest monestir. L’arqueta
amb les seves relíquies fou traslladada a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés (París) el 880, a causa dels
perills desfermats per les invasions normades.
Reconstruïda posteriorment, fou novament víctima d’un
incendi el 1066. Hom coneix que en època medieval a Saint-Amand hi havia un important escriptori. |
|
El monestir fou víctima de diversos assalts i
saquejos, el 1302, 1340, 1478 i el 1566 aquest darrer durant les
guerres de Religió. A època de l’abat Nicolas Du Bois (segle XVII)
es va reconstruir totalment l’abadia, un monestir de grans
dimensions, que es va perdre en bona part arran de la Revolució,
quan la casa fou suprimida. En resta una gran torre de l’església i
l’entrada monumental (l'Échevinage). |
Saint-Amand al segle XVII
Bibliothèque nationale de France |