A mitjan del segle XI existia en aquest lloc una capella dedicada a Saint-Riquier, en aquella època s’hi va establir una comunitat de canonges agustinians gràcies a Olfride, el seu primer prepòsit, i la intervenció d’Adam, un senyor local, que va aconseguir la cessió de les terres des de l’abadia de Saint-Winoc que n’era el propietari. Adam, a més, va dotar la canònica econòmicament. La fundació fou formalitzada el 1072 i va obtenir la confirmació del papa Gregori VII el 1076. Inicialment va mantenir l’advocació de sant Ricari però a causa d'una desavinença amb l'abadia de Saint-Riquier (Somme) es va canviar per la de Notre-Dame. El 1081 la casa fou víctima d’un incendi.

El 1097 es va consagrar la nova església restaurada. La inestabilitat política del segle XV va afectar la canònica i la seva regularitat. La casa estava vinculada a la de Saint-Omer, que el 1559 es va convertir en seu episcopal. L’any següent la canònica de Watten fou unida a la de Saint-Omer i el bisbe era el seu cap. En aquell moment el país patia inestabilitats polítiques i Watten va resultar assaltat, destruït i amb la comunitat dispersada. Els canonges no hi van tornar mai, després d’un intent d’introduir una comunitat franciscana, finalment el 1608 el lloc fou lliurat als jesuïtes. Fou venut més endavant a causa de la Revolució.

Notre-Dame du Mont de Watten