El priorat de Le Sauvage pertanyia a l’orde de Grandmont, hauria estat fundat amb el suport de la casa comtal de Rodés, concretament pel comte Hug II (1159-1208) i la seva esposa Agnès. El primer document que en fa referència directa és de l’any 1208. Va gaudir de la protecció de la casa comtal en forma de nombrosos béns.
La seva època de prosperitat va ser força curta, el 1317 es va reorganitzar l'orde i aquest priorat fou unit al de Montaubérou (Montpeller). El 1363 consta que l'església era en ruïnes i que fou reedificada i consagrada de nou el 1445, però al segle XVI sembla que el lloc estava pràcticament abandonat. A mitjan segle XVII s'hi van traslladar uns monjos des de Montaubérou i es treballà en la seva restauració. El 1768, l'orde de Grandmont fou abolit i el priorat de Le Sauvage fou suprimit definitivament, quan tenia una comunitat de tres monjos. El lloc restà abandonat. Es conserven diverses estances que estaven situades al voltant del claustre, però l'església ha desaparegut. El cos principal està format per la sala capitular, al costat de la qual es conserva la sala dels monjos, a la part superior hi ha el dormitori. Les restes del priorat s'han restaurat.
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DURAND, Geneviève (1992). Les Prieurés Grandmontains du Rouergue. Comberoumal et Le Sauvage. Études héraultaises
- GUIBERT, Louis (1875-77). Destruction de l'ordre et de l'abbaye de Grandmont. Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin. Vol. 23-25
A ponent de Rodés (Rodez), per un trencall a l’esquerra de la carretera de Le Pas a Balsac