Abadia de Santa Fe de Conques

Aquest lloc possiblement ja va ser habitat en època merovíngia, però la primera notícia que hom té, ens parla de l'eremita Datus (Deodat) que hom situa a finals del segle VIII. A Datus l'acompanyava Medraldus, el primer va retirar-se a prop, en un lloc solitari, mentre deixava Medraldus al cap de l'incipient monestir, que havia adoptat la regla benedictina. Aquell primer monestir estava dedicat a Sant Salvador. L'any 819, Lluís el Pietós va dotar la casa i la va posar sota la seva protecció. Amb l'arribada de les relíquies de santa Fe, el lloc va adquirir anomenada i devoció dels fidels, el que es va traduir en una època de vitalitat, religiosa i econòmica. Aviat es va reunir un valuós conjunt de peces d'orfebreria, del que encara es conserva una mostra considerable. En aquesta època hom situa una sèrie de miracles amb la intervenció de la santa, que va fer de Conques el centre d'un conglomerat d'esglésies i possessions, a la mateixa regió i encara en llocs allunyats, a tall d’exemple, el 1098, el bisbe de Barcelona, Folc de Cardona, li va donar la parròquia de Tagamanent (Vallès Oriental).

Al segle XVI, va patir els efectes de les guerres de Religió, en previsió de pèrdues irreparables, els canonges havien amagat el tresor i les relíquies de santa Fe, el que el va salvar de la seva pèrdua, la col·legiata va passar per períodes de saqueig, al mateix segle XVI, el 1628 el va afectar un nou episodi de pesta, i més endavant la Revolució, època en què els canonges van haver de deixar l'abadia. Cap al 1830 es vengué una part del claustre. El lloc va quedar molt trasbalsat i sense mitjans econòmics per redreçar-lo. L'escriptor Prosper Mérimée, llavors inspector dels Monuments Historiques, va poder evitar la ruïna del monument, classificant-lo el 1838, també es va recuperar el tresor que havia estat amagat i pràcticament oblidat durant l'època revolucionària. El 1873, Conques fou ocupat per una comunitat premonstratenca procedent de Saint-Michel de Frigolet (Boques del Roine) i restaurat, ara depèn de l'abadia de Mondaye (Calvados).

El llanternó romànic original va caure en època indeterminada, segurament per les seves deficiències constructives, es va refer entre el 1460 i 1490 amb tècniques gòtiques. Més endavant, i arran d'un incendi, calgué reforçar els pilars interiors. Interiorment, s'hi poden veure elements escultòrics, capitells i un interessant grup de l'Anunciació. El presbiteri guarda una reixa de l'època. La façana, massissa, està flanquejada per les dues torres dels campanars, amb contraforts poc evidents.