El monestir de Fijac fou fundat l'any 838 per Pipí I d'Aquitània com a compensació a l'abadia de Santa Fe de Conques (Avairon) després de la destrucció del monestir de Jonant (Lunan, a llevant de Fijac), que hi depenia. En lloc de reconstruir-lo, es va optar per la fundació d'aquest de Fijac, condicionant l'operació a què aquest darrer tingués el mateix abat que el de Conques. Aquest requisit singular portaria importants desavinences entre les dues cases.
Façana occidental
L'enfrontament entre Conques i Fijac, va impulsar la vinculació d'aquesta darrera casa amb l'abadia de Cluny i l'elecció d'Hug de Cluny (1024-1109) com abat, iniciant un procés que s'enllestiria el 1096, en un concili on Urbà II va separar les dues cases, donant per bona l'afiliació de Fijac a Cluny. A començament del segle XIV van sorgir diferències entre Fijac i Cluny que van afectar la regularitat de la casa, el conflicte no es va resoldre fins al 1496, quan el papa va desfer el lligam entre les dues cases. Finalment, el 1536 es va secularitzar. El 1577, Fijac va caure en mans dels hugonots, que van començar l'enderroc de l'església, el que va obligar posteriorment a fer importants obres de reconstrucció. Encara en el segle XVIII es van fer obres que van modificar la seva fisonomia.
A causa de la Revolució, l'antiga abadia va perdre el claustre, bona part de les dependències annexes i l'atri de l'església, del que es conserven alguns capitells dispersos. L'església és una gran construcció de tres naus i deambulatori amb capelles radials, la central molt més aparent. Amb transsepte. És el resultat d'anys de construccions, destruccions i reconstruccions. Al segle XIV es van obrir les capelles de les naus laterals. Conserva una pica baptismal romànica i els beneiters es troben sobre uns imposants capitells procedents de l'antic atri. També es conserva la sala capitular (s. XIII), ara transformada en capella de Notre-Dame de Pitié, decorada amb un retaule del 1673. Aquesta sala capitular s'obria al claustre, ara desaparegut i transformat en una plaça.
Façana nord
Capitell del porxo
Ara a The Cloisters, Nova York
Capitell del porxo integrat en un beneiter
Pica baptismal
Antiga sala capitular, ara capella de Notre-Dame de Pitié
- DESJARDINS, Gustave (1872). Essai sur le cartulaire de l'abbaye de Sainte-Foi de Conques de Rouergue (Ixe-XII siècles). París
- LONGNON, Auguste (1874). Pouillé du diocèse de Cahors. París: Imp. Nationale
- PÉCHEUR, Anne-Marie; i altres (1993). Saint-Sauveur de Figeac. Congrès Archéologique de France. 147. Quercy. París: Société française d'archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- VIDAL, Marguerite (1959). Quercy roman. La Nuit des temps, 10. Zodiaque
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- CHAUDRUC DE CRAZANNES (1859). Coup d'oeil historique et architectonique sur l'église de l'ancienne abbaye bénédictine de Figeac (Lot). Sous l'invocation de Saint Sauveur. Revue Archéologique, núm. 1
- DEBONS, J. F. (1829). Annales ecclésiastiques et politiques de la ville de Figeac, en Querci. Tolosa de Ll.: Manavit
- DESHOULIÈRES, M. (1938). Figeac. Congrès Archéologique de France. 100e session. Figeac, Cahors et Rodez. París: Picard
Al centre de Fijac (Figeac, Òlt)