Monestir de l’Hospital de Beaulieu
Pech Vilauzès / Hôpital-Beaulieu / Hospitalis Belli Loci
(Issendolus / Aissendolús, Òlt)
Sala capitular (abans de la restauració)
Cap al 1236-36, Gisbert de Thémines i la seva esposa Aigline de Castelnau van fundar l’hospital de Pech Vilauzès, situat al terme de la parròquia d’Issendolus, destinat atendre els pelegrins que transitaven per la via de comunicació que travessava el territori, al nord de Fijac. El nou establiment va rebre el vistiplau del bisbe de Caors i la seva protecció.
Inicialment, l’establiment estava a càrrec d’una comunitat doble, formada per homes i dones, el govern de la qual estava a càrrec d’una priora (la primera de les quals fou Douce de Thémines, filla dels fundadors) mentre que els monjos tenien cura de l’assistència espiritual, administració de sagraments i els afers de caràcter econòmic. La dotació inicial i les gestions posteriors en van fer un establiment pròsper, que possiblement era seguidor de la regla de Sant Agustí. Però el 1259, segurament després de la mort de Douce, els fundadors van lliurar el centre a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, tot conservant la seva direcció mentre visquessin.
La primera priora d’època hospitalera fou Aigline de Thémines, neta dels fundadors, amb les mateixes funcions que els comanadors de les cases masculines. Els hospitalers van afegir al patrimoni de Beaulieu diverses possessions que tenien en aquest territori. A finals del segle XIII es van aprovar unes normes que detallaven el funcionament intern de la comunitat, que li atorgaven una certa autonomia, tot i que, d’altra banda, continuava vinculada a la família fundadora. En aquesta època es va fundar una segona casa femenina, la de Fieux, que el 1611 fou unida a aquesta.
La casa va continuar la seva existència, amb diferents episodis adversos, com les guerres de Cent Anys i de Religió, a més de reformes, fins a la seva supressió a causa de la Revolució. El lloc fou venut, saquejat, incendiat i enderrocat per aprofitar la pedra per altres construccions, ara només resta la sala capitular, que s’ha restaurat en els darrers temps. Santa Flor († 1347) fou monja d’aquesta casa, coneguda pels seus miracles i, a la seva mort, objecte de devoció i atracció pels devots. També cal esmentar Galiote de Sainte Anne (1588-1618) que va intervenir en la reforma dels costums d’aquesta casa, on va morir i fou enterrada, tot i que la destrucció del monestir va comportar el trasllat del seu sepulcre a un altre indret.
Santa Flor († 1347)
Il·lustració de Vie de sainte Flore ou Fleur
Galiote de Sainte Anne (1588-1618)
Il·lustració d'Histoire de la vie et des vertus de
la vénérable Mère Galiote de Ste Anne
- ALBE, Edmond (1941). Les religieuses hospitalières de l'ordre de Saint-Jean de Jérusalem au diocèse de Cahors. Revue d'histoire de l'Église de France, núm. 112
- DU BOURG, Antoine (1883). Histoire du grand prieuré de Toulouse. Tolosa de Ll.: Sistac
- JUILLET, Jacques (1975). Commanderies du Haut-Quercy, sur le chemin de Rocamadour. Saint-Yrieix: Fabregue
- LACARRIÈRE, Cyprien (1871). Vie de sainte Flore ou Fleur, vierge de l'ordre de Saint-Jean de Jérusalem, à l'Hôpital-Beaulieu en Quercy. Tolosa de Ll.: Troyes O.
- MATTALIA, Yoan (2021). Beaulieu, une maison féminine de l’Ordre de l’Hôpital de Saint-Jean de Jérusalem dans le diocèse de Cahors (XIIIe-XIVe siècles). Annales du Midi, núm. 315-316
- MONTAGNES. Bernard (2006). Une sainte quercynoise de l’ordre de l’Hôpital, sainte Fleur († 1347). Les ordres religieux militaires dans le Midi (XIIe-XIVe siècle). Toulouse: Privat
- THOMAS D'AQUIN de Saint Joseph (1633). Histoire de la vie et des vertus de la Venerable Mere Galiote de Ste. Anne. París: Hure
L'Hospital de Beaulieu és a Issendolus / Aissendolús, al nord-ost de Fijac (Òlt)