Priorat de Santa Maria de Tagamanent

Aquella fundació no es va realitzar mai, i per això els vescomtes de Cardona van fer una altra cessió, aquesta vegada al monestir de Sant Pere de Casserres, que va ser confirmada pel bisbe de Vic el 1148. Casserres va caure en decadència i la comunitat de Tagamanent no va tenir durada, si és que mai s'hi va arribar a establir, l’esment de Tagamanent com a priorat és irrellevant, segurament des de Casserres només van administrar la parròquia. Des del segle XVI, quan Casserres havia ja perdut el caràcter monàstic, figura com a parròquia i santuari on es venerava la Mare de Déu de Tagamanent, a començament del segle XIX el lloc va caure en l'abandonament i el 1936 es va profanar i malmetre. La parròquia es va traslladar i l’indret va quedar abandonat fins que en els darrers anys (fins al 2020) s’ha restaurat, quedant a càrrec de la Diputació.