L'església de Sant Pere de Vilamajor és documentada des del segle IX, d'aquella època es conserva la làpida sepulcral del prevere Orila, de l'any 872. Aquell edifici ocupava el lloc de la Força, on estava situat l'antic palau comtal. Entre els segles XI i XII hi havia una comunitat de preveres. L'església es va refer entre els anys 1581 i 1604, però encara conserva el campanar d'època medieval.
Làpida del prevere Orila (872)
Interior de l'església amb el retaule de Joan Gascó (1513-16)
Destruït el 1936. Col·lecció particular
Bibliografia:
- BARBERÍ i altres (1881). Excursió á Sant Pere de Vilamajor. L’Excursionista. Bolletí mensual. Barcelona: Associació Catalanista d’Excursions Científicas
- CATALÀ, Pere; i altres (1991). Els castells catalans. Vol. II. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- CORNUDELLA, Rafael (2002). La pintura de la primera meitat del segle XVI al Museu Episcopal de Vic. Locus Amoenus, vol. 6
- GALÍ, David; LACUESTA, Raquel (2014). Estudi històric i constructiu sobre l’església i el campanar, o Torre Roja, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). Diputació de Barcelona
- GARCIA, Josep M. (2003). El retaule dels sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena. Quadernets de Vilamajor, núm. 2
- GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Vol. 23. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín
- MIRAMBELL, Miquel (2006). Joan Gascó. L'art gòtic a Catalunya. Pintura III. Darreres manifestacions. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PLADEVALL, Antoni (1991). Campanar de Sant Pere de Vilamajor. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Situació:
És l'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor