Cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles
Sancte Eulalie et Sancti Genesii de Tapiolas
(Vallgorguina, Vallès Oriental)
La cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles és documentada des del 878, en aquella data Lluís el Tartamut confirmava a la seu de Barcelona la seva propietat. El 986 hom troba que el mateix lloc és ja una possessió del monestir de Sant Cugat, en un altre document del 1120 es fa referència a les esglésies de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles, però sense esmentar cap comunitat, hom pensa que a mitjans del segle XI va deixar de tenir-la.
Aquest centre monàstic consta de dues esglésies relativament properes. La de Sant Genís s'ha excavat en els darrers anys descobrint restes anteriors, d'època romana. Després d'un període d'abandonament de l'espai i d'una ocupació transitòria, cap a mitjans del segle IX es va aixecar l'església, relacionada amb la documentació de l'època i cap al segle XII es degué abandonar. L'església de Santa Eulàlia presenta restes importants d'una església del segle XII, però el lloc també va quedar deshabitat més endavant. Aquest edifici es va recuperar en època moderna i s'hi van fer obres de construcció d'envergadura.
Il·lustració de Grandes Chroniques de France (1375-1380)
Bibliothèque nationale de France
- ANGULO, Vurtuts; PLADEVALL, Antoni (1991). Santa Eulàlia de Tapioles. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Vol. 23. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín
- RODRIGO, Esther (2003). Memòria de l'excavació arqueològica al jaciment de Sant Genís de Tapioles. Generalitat de Catalunya
- SALVADÓ, Ivan; VILA, Lluís (2010). El jaciment de Sant Genís de Tapioles (Vallgorguina). L’ocupació altmedieval (segles VII-IX). Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona: Acram
- SALVADÓ, lvan (2004). Intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al jaciment de Sant Genís de Tapioles. Sant Estebe de Palautordera: Estrats SL
- SALVADÓ, lvan; VILA, Lluís (2003). Sant Genís de Tapioles: del món romà al món medieval. Lauro: revista del Museu de Granollers, núm. 25
Des de la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, prendre el desviament del dolmen de la Pedra Gentil. Les ruïnes de l'església són properes.
Les restes de Sant Genís sún a uns 500m al sud