Abadía de Saint-Philibert de Tournus
Tornutium / Trenorchium / Saint-Valérien
(Tournus, Saona y Loira)
El lugar de Tournus ya existía en época romana y se desarrolló gracias a su privilegiada situación a orillas del Saona, entre Mâcon y Chalon. Según la tradición, había sido evangelizado por Valeriano († c. 179), que murió martirizado y fue enterrado allí, convirtiéndose en objeto de devoción. En el siglo VI hay noticias de la existencia de un oratorio, considerado un pequeño monasterio dedicado a san Valeriano que, posiblemente, habría quedado destruido por una incursión sarracena en el año 731.
Por otro lado, en el año 677, san Filiberto († 685) había fundado el monasterio de Herio, en Noirmoutier (Vendée). En 836, a causa de las incursiones normandas, aquella comunidad monástica se vio obligada a abandonarlo, llevándose consigo las reliquias de su fundador. Los monjes se trasladaron a Déas, un lugar que ya les servía de refugio temporal y donde disponían de una iglesia; allí fundaron el nuevo monasterio de Saint-Philbert-de-Grand-Lieu (Loira Atlántico). El lugar tampoco era seguro y, en 858, volvieron a desplazarse para buscar refugio en Cunault (Maine y Loira) y, posteriormente, en Saint-Pourçain (Allier).
En 875, Carlos el Calvo (823-877) ofreció Tournus a los monjes refugiados, incluida la abadía de Saint-Valérien, que habría sido restaurada, y muchos otros bienes. Aquellos monjes conservaban el cuerpo de su fundador, san Filiberto, que trasladaron a Tournus. Su llegada habría significado la coexistencia y posterior fusión de dos comunidades en el mismo lugar. Con el desplazamiento de la comunidad de Noirmoutier, el monasterio de Saint-Pourçain quedó vinculado a esta en calidad de priorato, el más importante de la abadía de Tournus. Entre los años 945 y 949, Saint-Pourçain volvió a servir de refugio a los monjes a causa de las intromisiones del conde Gilbert de Autun.
A comienzos del siglo XI, la abadía fue víctima de un grave incendio, hecho que obligó a emprender importantes trabajos de reconstrucción que se desarrollaron, en diferentes campañas, hasta finales del siglo siguiente. Otro incendio afectó la casa en 1245 y, a raíz de este hecho, la sala capitular fue reconstruida en aquella época. En el siglo XV se encontraba en decadencia y, a partir de 1498, tuvo abades comendatarios, nombrados por designación real y sin vinculación con el monasterio. En 1562, el lugar fue saqueado a raíz de las guerras de Religión. La abadía fue suprimida en 1621 y se convirtió en una colegiata secular. El edificio sufrió algunas modificaciones y, con la Revolución, el capítulo de canónigos fue suprimido.
L’església va recuperar el culte l’any 1802, en qualitat de parròquia. L’any 1841 va quedar protegida com a monument històric i es va procedir a la seva restauració, que es va portar a terme en diverses etapes. És un notable edifici romànic de tres naus, dividides en cinc trams, amb un creuer que té absidioles als braços. El presbiteri està envoltat per un deambulatori amb capelles radials; aquesta disposició es repeteix a la part inferior, on hi ha una cripta sostinguda per columnes que la divideixen en tres naus, també envoltades per un deambulatori. Als peus de l’església s’aixeca una àmplia galilea, amb un pis superior on es troba la capella de Saint-Michel. Al costat sud es conserva parcialment el claustre.
- CARTRON, Isabelle (2010). Les pérégrinations de Saint-Philibert. Presses universitaires de Rennes
- CHAPUY, Nicolas (1835). Cours de la Saone en vingt-six vues. París: Motte
- CHIFFLET, Pierre François (1664). Histoire de l'abbaye et de la ville de Tournus. Dijon: Chavance
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- CURÉ, Henri (1905). Saint-Philibert de Tournus. París: Picard
- HENRIET, Jacques (1990). Saint-Philibert de Tournus. Histoire - Critique d'authenticité - Étude archéologique du chevet (1009-1019). Bulletin Monumental. T. 148
- HENRIET, Jacques (1992). Saint-Philibert de Tournus. L'oeuvre du second maître, la galilée et la nef. Bulletin Monumental,vol. 150/2
- JUENIN, Pierre (1733). Nouvelle histoire de l'abbaïe royale et collegiale de saint Filibert, et de la ville de Tournus. Dijon: De Fay
- MEULIEN, Émile (1893). Histoire de la ville & du canton de Tournus. Histoire de l'abbaye Royale & Collégiale de Tournus. Tournus: Miège
- NODIER, Charles (1825). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Franche Compté. París: Engelmann
- OURSEL, Raymond (1974). Bourgogne romane. La nuit des temps, 1. Zodiaque
- PAROISSE SAINT-PHILIBERT (2005). Tournus. Abbaye Saint-Philibert. Moisenay: Gaud
- POUPARDIN, René (1905). Monuments de l'histoire des abbayes de Saint-Philibert (Noirmoutier, Grandlieu, Tournus). París: Picard
- REYNAUD, Jean-François; i altres (1995). Saint-André-de-Bâgé. Saint-Philibert de Tournus. Histoire. Archéologie. Art. Tournus: CIER
- SAINT JEAN VITUS, Benjamin (2006). Tournus. le castrum, l'abbaye, la ville, XIe-XIVe siècles et prémices : Analyse archéologique d'un développement monastique et urbain. Tesi doctoral. Université Lumière-Lyon II
- SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
- TAYLOR, J.; i altres (1863). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Bourgogne. París: Firmin Didot
- VIREY, Jean (1903). Les dates de construction de Saint-Philibert de Tournus. Bulletin Monumental, vol.7






































