|
|
Abadia de Saint-Menoux |
|
|
|
El 1791, com a conseqüència de la Revolució, les religioses del monestir es veieren obligades a abandonar-lo i es dispersaren. L’abadia fou saquejada dels seus béns mobles de valor i confiscada. El 1795 l’església de Saint-Menoux, de l’extingida abadia, va recuperar el culte, primer de manera restringida i ja oficialment des del 1802, amb funcions de parròquia. Es conserva la gran església abacial, un edifici de tres naus amb deambulatori que s’obre a les naus laterals. És un edifici del segle XII, amb un atri als peus de la nau, la part més antiga, potser vestigi d’una primera construcció. Al bell mig del presbiteri encara es conserva bona part de la tomba de sant Menulf, coneguda pel seu “débredinoire”, una obertura que permetia als fidels accedir a les relíquies del sant. |
Presbiteri |
Nau central |
||
|
||||
Interior de l'església |
Deambulatori |
Deambulatori |
||
|
||||
Sepulcre de sant Menulf |
|
Fragment del sepulcre romànic (segle XII) |
||
|
||||
Mur del presbiteri |
Cúpula al creuer, base del campanar |
Capitell del deambulatori |
||
|
||||
Capitells del deambulatori |
Capitell del deambulatori |
Capitell |
||
|
||||
Cor i reixa de la clausura |
Interior de l'atri |
|
||
|
||||
Planta esquemàtica de Saint-Menoux |
||||
|
Baldiri B. - Octubre de 2015 |