Segons la tradició, sant Menulf (Menoux o Menulphe), patró d’aquesta casa, va viure al segle VII. Era originari d’Irlanda i esdevingué bisbe de Quimper (Finisterre, Bretanya). De retorn d’una peregrinació a Roma, va passar per aquest lloc, aleshores conegut com Mailly-sur-Rose, on es va establir per practicar la vida eremítica, tot reunint alguns deixebles al seu voltant.
Un cop mort, Menulf fou enterrat al cementiri de l’església de Saint-Germain, i ben aviat la seva tomba esdevingué lloc de devoció, al qual s’atribuïren diversos miracles. Segons la tradició, els seus seguidors haurien fundat en aquest indret una primera comunitat monàstica, anterior a la comunitat femenina que s’hi establiria més endavant. Cap a l’any 1000 s’hi edificà una nova església per acollir les seves relíquies, la translació de les quals tingué lloc amb la presència del bisbe de Bourges, Dagbert (987-1013).
En aquest acte s’esmenta per primer cop l’abadessa Adalgasia, fet que confirma que el monestir benedictí femení ja era actiu en aquell moment. Malgrat l’escassetat de documentació conservada, en la seva primera època fou una casa pròspera, afavorida per diversos privilegis, com el que li atorgà Archambaud VII de Borbó (1095-1171) l’any 1125. Els senyors de Borbó en foren protectors durant un llarg període. L’any 1507 el monestir s’incorporà a la congregació de Chézal-Benoît. Al segle XVI patí una greu decadència arran de les guerres de Religió i el pas dels hugonots (1560).
A les acaballes del segle XVIII la comunitat, tot i mantenir la seva activitat, passava per un període difícil. Estava formada per dotze monges i l’abadessa, quan abans dels conflictes del segle XVI n’havia acollit fins a vint-i-nou. El 1790, arran de la Revolució, les religioses es van veure obligades a abandonar el monestir i es dispersaren. L’abadia fou saquejada i els seus béns confiscats; només l’església es va poder conservar, mentre la resta de dependències monàstiques foren enderrocades. El 1795 l’església de Saint-Menoux recuperà parcialment el culte, i el 1802 fou restablerta oficialment com a parròquia.
Actualment es conserva la gran església abacial, restaurada, de tres naus amb deambulatori que comunica amb les naus laterals i cinc absidioles. Presenta un transsepte de la mateixa amplada que les naus, visible només en alçada. És, en essència, una construcció del segle XII, amb un atri als peus de la nau que constitueix probablement el vestigi d’un edifici anterior. Al centre del presbiteri es conserva bona part del sepulcre de sant Menulf, que presenta una obertura coneguda com el débredinoire. Aquesta permetia als fidels accedir a les relíquies del sant i era objecte d’una antiga devoció: es creia que introduint-hi el cap s’obtenia la curació dels insensats.
Deambulatori
Esquema de la planta de l'església
Sepulcre de sant Menulf
Sepulcre de sant Menulf
Postal antiga, col·lecció particular
Sant Menulf
Fragment del sepulcre romànic (s. XII)
Église Saint-Menoux. Abside. Vue intérieure (s. XIX)
Adrien Dauzats (1804-1868)
Bibliothèque nationale de France
Cor i reixa de la clausura
- DURET, Patricia (1988). L'ancienne église abbatiale de Saint-Menoux. Congrès archéologique de France, 146 ss. Bourbonnais. Société Française d'Archéologie
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- DESHOULIÈRES, François (1916). Saint-Menoux. Congrès archéologique de France, 80 ss. Moulins et Nevers. Société Française d'Archéologie
- DESHOULIÈRES, François (1939). Saint-Menoux. Congrès archéologique de France, 101 ss. Allier. Société Française d'Archéologie
- DUPONT, Jean (1976). Nivernais, Boubonnais roman. La nuit des temps, núm.45. Zodiaque, 1976
- DURET, Patricia (1988). L'ancienne église abbatiale de Saint-Menoux. Congrès archéologique de France, 146 ss. Bourbonnais. Société Française d'Archéologie
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 8. París: Bloud et Barral
- MORET, Jules-Jacques (1907). Histoire de Saint-Menoux. Moulins: Crépin-Leblond
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- TABUTIAUX, Agnès (2014). Une curiosité aux étranges pouvoirs : la débredinoire de Saint-Menoux, saint guérisseur de la folie. Revue d'histoire de la pharmacie, núm. 382
Saint-Menoux es troba situat a ponent de Moulins