El priorat cluniacenc de Saint-Germain-des-Fossés era una dependència de l’abadia de Mozac (Puèi Domat), segons consta en una confirmació de drets a favor d’aquella abadia atorgada pel papa Alexandre III l’any 1165. Aquest és el primer esment documental conegut del priorat. Saint-Germain disposava del dret d’impartir justícia dins del seu territori.
L’any 1791, arran de la Revolució, el priorat va passar a mans de particulars. Posteriorment, l’església, dedicada a Notre-Dame, va recuperar el culte com a parròquia, funció que ja havia exercit anteriorment. Més endavant fou ocupada per una comunitat d’ursulines i, a començament del segle XXI, per la congregació dels Frères Saint-Jean, fins al 2023.
Es conserva una església romànica d’origen carolingi, però molt modificada. S’hi van dur a terme obres importants durant el segle XVIII i fou restaurada al segle XIX, després d’un incendi. S’hi venerava una imatge de la Mare de Déu de la Pietat, del segle XV, que fou traslladada a la nova parròquia de Notre-Dame, situada al centre de la vila.
Pintura mural amb sant Austremoni, bisbe de Clarmont
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BELOT, J.-B. (1908). Le pèlerinage de Notre-Dame de Saint-Germain-des-Fossés (diocèse de Moulins). La Chapelle-Montligeon: Montligeon
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
El priorat es troba al sector sud de la comuna de Saint-Germain-des-Fossés, la qual s’estén al nord de Vichy