Tot i que hom li ha atribuït un origen visigòtic, segons la Bíblia de Juan i Vimara, un manuscrit de l’any 920 de la catedral de Lleó, que conté un afegit on s’explica la vida de sant Froilà (bisbe d’aquella diòcesi entre el 900 i 904), el monestir fou fundat per ell amb el suport d’Alfons III d’Astúries (c 848-910), a finals del segle IX. També s’esmenta que es tractava d’un monestir doble, amb una comunitat masculina i una femenina i que tenia sis-cents monjos, xifra, evidentment, exagerada.
Il·lustració de Diario sagrado, y kalendario general (1750)
Aquest monestir és reconegut arran del seu escriptori del qual s’han conservat alguns còdexs d’aquella època, com el Beatus de Tábara (968-970) obra de Magius, Emeterius i Senior, elaborat, almenys en part, en aquest lloc i que ara es conserva al Archivo Histórico Nacional. A la catedral de Girona es conserva el Beatus de Girona (finals del segle X) obra de Senior, Ende i Emeterius, la coincidència d’alguns d’ells el relaciona amb el Beatus de Tábara i aquest monestir. També s’ha vinculat a Tábara el Beat Morgan (segle X), procedent de San Miguel de Escalada (Lleó) que va encarregar la seva elaboració, obra de Maius, que es conserva a la Pierpont Morgan Library de Nova York.
L’any 988, aquest monestir degué patir els efectes d’una ràtzia d’Almansor i el 1099 figura com una de les propietats d’Elvira de Lleó, filla de Ferran I, el que mostra que fins aquell moment encara tenia activitat. L’església conserva dues inscripcions relatives a la seva construcció, una és del segle X, on s’esmenta l’abat Arandisclo, i la segona que pertany a una consagració del 1137. Durant la primera meitat del segle XII el territori de Tábara, incloent-hi el monestir, va passar a mans de l’orde del Temple el que va provocar enfrontaments entre el bisbat i els templers.
Hi ha constància de l’existència d’una comanda templera de tipus rural en aquest lloc a començament del segle XIV, vinculada a la de Carbajales de Alba. En el lloc que ocupava l’antic monestir de San Salvador ara s’aixeca l’església de Santa María de Tábara, una construcció d’època medieval, romànica, que ha sofert nombroses modificacions amb el pas del temps. Malgrat les transformacions, encara conserva algun vestigi de la seva primera època, anterior a la reconstrucció del segle XII, quan mantenia un monestir amb un important escriptori.
Full del Beatus Morgan, procedent de San Miguel de Escalada
(Comentari a l'Apocalipsi, de Beat de Liébana)
ara a The Morgan Library, Nova York
Full del Beatus Morgan, procedent de San Miguel de Escalada
(Comentari a l'Apocalipsi, de Beat de Liébana)
ara a The Morgan Library, Nova York
- FERRERO GUTIÉRREZ, José (2010). El Beato de San Miguel y los monasterios de Valdetábara. Brigecio: revista de estudios de Benavente y sus tierras, núm. 20
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Zamora. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GARCÍA-ARÁEZ, Hermenegildo (1994). El scriptorium de Tábara en la Alta Edad Media y los códices de Beato de Lébana. Brigecio: revista de estudios de Benavente y sus tierras, núm. 4
- GÓMEZ-MORENO, Manuel (1927). Catálogo monumental de España. Provincia de Zamora. Madrid: Ministerio de Instrucción Pública
- MINGUET, Pablo (1750). Diario sagrado y kalendario general. Quarta parte. Madrid: G. Ramírez
- NENCLARES, Eustaquio Mª. (1864). Santoral español ó colección de biografias de todos los Santos nacidos en España. Madrid: M. Tello
- REGUERAS GRANDE, Fernando; i altres (1997). Cenobios tabarenses: sobre un nuevo epígrafe hallado en Tábara (Zamora). Brigecio: revista de estudios de Benavente y sus tierras, núm. 7
- RISCO, Fray Manuel (1784). España Sagrada, tomo 34. Madrid: Marín