Es tracta d’un monestir d’origen antic inicialment doble, amb monjos i monges, la fundació del qual hom atribueix als comtes Ero Ordóñez i Adosinda (al segle IX) arran d’un document redactat per una besnéta seva l’any 1073, tot i que les restes arquitectòniques d’època anterior fan pensar que, almenys, l’església sigui més antiga. Potser cap el 1100 la casa va adoptar la Regla de Sant Benet, malgrat que aquesta data es pugui retardar si tenim en compte que la qualitat de monestir doble es va mantenir fins més endavant. Aquest monestir era el centre d’un senyoriu on s’administrava, amb poders de jurisdicció civil i criminal, aquest territori. A banda, mantenia una sèrie de parròquies sota la seva dependència.

La casa fou afavorida per la reialesa, hom té coneixement de donacions i atorgament de privilegis al seu favor efectuats per Alfons IX de Lleó i també Ferran III de Castella, Alfons X, Sanç IV i encara els seus successors van vetllar i defensar els drets del monestir. Tot això no va evitar que mitjan segle XIV la casa es trobés en franca decadència i passés per una època de penúries econòmiques. A finals del segle XV es va reformar aquest monestir que fou posat sota la dependència de la Congregació de San Benito de Valladolid; a partir d’una butlla del papa Alexandre VI de l’any 1496, va quedar annexionat a la gran casa castellana la qual governava de fet el priorat de Chantada.