Monestir de Santa María de Penamaior

Després d’aquest precedent, no es tenen més notícies fins al darrer quart del segle XII, quan Penamaior va ser donat al monestir de Santa María de Carracedo, que possiblement el va restaurar. Es va convertir en un priorat de l’abadia lleonesa, encara en la seva etapa benedictina, tot i que sota influència cistercenca. El monestir s’esmenta com una pertinença de Carracedo en una confirmació de béns per part del papa Luci III l’any 1183. Aquesta propietat es confirma de nou el 1188 i el 1203, quan s’esmenta la seva condició de granja. El 1203, el monestir de Carracedo va passar a dependre de l’abadia de Cîteaux (Borgonya), esdevenint cistercenc, i les diferents cases que en depenien també van adaptar-se al Cister.

Es conserva la notable església monàstica, de tres naus i tres absis. La resta de construccions s’han perdut, o degradat, hi ha vestigis del claustre. Cal destacar el singular timpà de la portada, una peça amb la data de 1166 (era 1204), que probablement correspon a la consagració de l’església, tot i que, segons Sánchez Ameijeiras, s’hauria realitzat cap al 1225. El relleu estaria inspirat en El cavaller del lleó, la novel·la de cavalleries de Chrétien de Troyes (c. 1170).