Convent de Santa María Madalena de Sarria
Convento de Santa María Madalena / Santa María Magdalena
(Sarria, Lugo)
L’existència del monestir de Santa María Madalena de Sarria està estretament vinculada al desenvolupament del Camí de Sant Jaume i a l’afluència de pelegrins. Es creu que es va fundar al voltant de l’any 1200, coincidint amb la fundació de la vila de Sarria. Una tradició relata que, de retorn de Santiago, dos pelegrins italians van decidir establir un monestir i un hospital per atendre els viatgers, en un indret on ja existia una capella dedicada a sant Blai.
Segons Marcos Quesada, prior del convent el 1666, l’establiment fou fundat al segle XIII per religiosos de la Congregació de la Penitència dels Màrtirs de Crist, provinents d’Itàlia. La primera referència documental d’aquest monestir i hospital data de 1219, quan s’esmenta el seu comanador. Els primers habitants del monestir s’anomenaven Laudantes Deum i es creu que podrien ser una de les múltiples variants delsermitans de Sant Agustí, seguidors de la regla coneguda amb aquest nom. En un document signat el 1251, el superior de l’orde va sotmetre el monestir al bisbe de Lugo i va establir que, si els germans de l’orde dels Laudantes Deum abandonaven la casa, aquesta havia de retornar a l’Església de Lugo.
El 1322, el papa Joan XXII va emetre una butlla a favor del Convent de la Magdalena dels Pares de la Penitència dels Benaurats Màrtirs de Crist, Orde de Sant Agustí de Sarria, en què s’atorgaven indulgències. Sembla que es tractava d’un orde autònom, els membres del qual no eren coneguts com a agustins, sinó com a magdalens. Hi consten dos priorats dependents d’aquest convent. L’any 1534, el papa Climent VII va nomenar fra Álvaro Pérez de Sarria prior vitalici del monestir. Aquest va acumular un gran poder fins que, en l’època del Concili de Trento, fou destituït per la força.
El 1568, amb la intervenció d’un grup armat, es va obligar la comunitat a sotmetre’s a l’observança de l’orde de Sant Agustí. Fra Álvaro Pérez va acceptar aquesta obediència, però es va negar a renunciar al càrrec de prior que li havia atorgat el papa. Com a conseqüència, la casa fou requisada i la comunitat expulsada del convent, traient-los físicament de l’edifici. Posteriorment, les portes es van reobrir i els frares van retornar-hi, havent de declarar els seus béns, dels quals van ser desposseïts. El prior fou el més afectat, ja que havia acumulat una fortuna considerable.
Un cop regularitzat i incorporat a l’orde de Sant Agustí, el convent va reprendre la seva activitat, amb la diferència que els religiosos ja no professaven ni pertanyien exclusivament al monestir, sinó que quedaven a disposició de qualsevol altre convent de l’orde. Durant el segle XVIII, es van dur a terme importants obres de reconstrucció. El 1835, fou exclaustrat a causa de la desamortització. L’església va recuperar la seva funció, mentre que el convent es va convertir en una presó, perdent-se bona part dels béns mobles i de l’arxiu. El 1895 es van iniciar gestions amb l’orde dels mercedaris per revitalitzar la casa, i l’any 1896 es va fer realitat el retorn de l’activitat religiosa, que els mercedaris continuen mantenint fins avui.
Fotografia de Zarateman, a Wikimedia
Fotografia de Zarateman, a Wikimedia
- ESTRADA, Basilio (1988). Los agustinos ermitaños en España hasta el siglo XIX. Madrid: Revista Agustiniana
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- RISCO, Fray Manuel (1798). España Sagrada, Lugo, vol. 41. Madrid: Marín
- SOLLA FONTÁN, Luis Jaime (1995). El monasterio de Santa María Magdalena de Sarria (Lugo). Monjes y monasterios españoles. San Lorenzo del Escorial: Estudios Superiores del Escorial
- VÁZQUEZ SANTOS, Rosa(1998). El libro de sepulturas del monasterio de Santa María Magdalena de Sarria. Cuadernos de estudios gallegos, núm. 110
El convent està situat als afores de Sarria, apartat del centre urbà