Monestir de San Paio de Diomondi

L’any 976, Senior, neboda del bisbe Hermogi de Tui i aquest, alhora, oncle de Sant Pelagi (Paio), a qui el monestir es dedicaria més endavant, va efectuar una important donació a aquest establiment. La comunitat que ocupava Diomondi estava sota la jurisdicció de la catedral de Lugo i no depenia d’un altre monestir; fins i tot és possible que es tractés d’una abadia secular. Entre els anys 1138 i 1164, el monestir va canviar la seva advocació inicial per la de San Paio. Després d’un període de buidor documental, l’any 1138 ja era una possessió d’Alfons VII, i el 1164 Ferran II el va donar a Fernando Odoariz i a la seva esposa Teresa Muñiz. Tot i això, el 1178 el monestir va tornar a estar sota el domini de l’Església de Lugo, fet que va ser confirmat pel papa Lluci III mitjançant una butlla de l’any 1185.

Aquesta construcció podria ser hereva de l’antiga residència del bisbe Odoari de Lugo i Braga, qui, a causa de la invasió sarraïna, es refugià en aquest lloc, on es considera que va morir. L’església, de nau única amb absis semicircular, hauria estat construïda entre l’últim quart del segle XII i el començament del XIII. Al costat sud hi té una sagristia annexa i al costat nord, el palau episcopal. Aquesta darrera construcció es trobava en estat ruïnós i una part es va esfondrar a finals de l’any 2010; actualment ha estat restaurada i transformada en un alberg per a pelegrins.