Els dominics van arribar a Lugo l’any 1274 des de Santiago de Compostel·la, gràcies a la iniciativa del bisbe Fernando Arias, que va ocupar la seu episcopal entre els anys 1270 i 1276. Malgrat l’oposició inicial d’una part dels estaments eclesiàstics de la ciutat, el 1277 van obtenir el vistiplau del papa Joan XXI i, més endavant, el del nou bisbe.
Després d’utilitzar una capella provisional, van aconseguir els terrenys necessaris per aixecar el convent i l’església. A finals del segle XIII, la construcció ja estava prou avançada per permetre l’establiment d’un col·legi. L’any 1303 es va començar a edificar l’església amb la col·laboració de la família Aguiar. Pedro López de Aguiar (c. 1314-c. 1400), frare d’aquest convent, va contribuir a la seva construcció i el 1349 fou nomenat bisbe d’aquesta diòcesi. Els treballs per aixecar l’església es van dur a terme, en la seva major part, entre els anys 1350 i 1390.
Més endavant, durant els segles XVII i XVIII, es van fer reformes importants que van modificar el conjunt conventual. Els dominics van ocupar el convent fins a l’exclaustració, després de la qual s’hi va establir un hospital, i des de 1840 és ocupat per una comunitat de monges agustines. L’església conserva parcialment elements de l’època gòtica, especialment la capçalera i la porta d’entrada, que es troba sota un porxo del segle XVIII.
- BALSA DE LA VEGA, Rafael (1912). Catálogo - inventario monumental y artístico de la provincia de Lugo. M-CCHS RESC/1184
- LÓPEZ, F. Juan (1613). Historia general de Sancto Domingo, y de su orden de predicadores. Tercera parte. Valladolid: D. F. de Cordova
- PARDO VILLAR, Aureliano (1936-1945). El convento de Santo Domingo de Lugo. Notas históricas. Boletín da RAG, núm. 263, 273, 281-284
- RAÍCES NÚÑEZ. Mª. Luisa (1983). La sillería del Coro de Santo Domingo de Lugo. Boletín do Museo Provincial de Lugo, núm. 1