Segons Freire Camaniel es tracta d’una fundació monàstica de tipus familiar amb caràcter doble, és a dir amb comunitats masculina i femenina. Fundat per seu primer abat, Reterico, i donat l’any 970 al rei Alfons III el Magne (866-910). Sant Pedro de Mezonzo va ingressar en aquesta casa com a monjo, on es va formar. El 955 aquest monestir fou unit al monestir de Sobrado i Pedro de Mezonzo fou elegit abat d’aquell establiment i el 985 esdevenia també bisbe d’Iria, l’antecessora de la diòcesi de Santiago. Malgrat dependre de Sobrado, quan aquest monestir va quedar abandonat a la segona meitat del segle XI, la casa de Mezonzo va continuar amb la seva activitat. El 1183 aquest monestir pertanyia a Ferran II de Lleó i Galícia i fou donat per aquest a la seu de Santiago. A finals del segle XV aquesta casa patia un profunda decadència i fou annexionat a San Martiño Pinario.