Es tracta d’una fundació monàstica de tipus familiar i de caràcter doble, és a dir, amb comunitats masculina i femenina. Santa María de Mezonzo fou fundat cap a l'any 930 per Reterico, el seu primer abat, i donat l’any 970 al rei Alfons III el Magne (c. 848-910). Pedro de Mezonzo (c. 930-1003) ingressà en aquesta casa com a monjo, on es formà.
L’any 955, fou unida al monestir de Sobrado dos Monxes, Pedro de Mezonzo fou elegit abat d’aquell establiment, i el 985 esdevingué també bisbe d’Iria, l’antecessora de la diòcesi de Santiago. L’Església el venera com a sant. Malgrat dependre de Sobrado, quan aquell monestir fou abandonat a la segona meitat del segle XI, la casa de Mezonzo continuà amb la seva activitat, probablement com a monestir benedictí. L’any 1157 s’esmenta com a priorat de Sobrado, que en aquell moment ja s’havia recuperat i afiliat a l’orde del Cister. El 1183, Mezonzo pertanyia a Ferran II de Lleó i Galícia, qui el cedí al bisbat de Santiago. A finals del segle XIV, s’esmenta un abat a Mezonzo, fet que suggereix que el monestir havia recuperat la independència.
Tanmateix, a finals del segle XV aquesta casa patia una profunda decadència: l’abat fou acusat de portar una vida dissoluta, fet que obligà a una reforma impulsada des del monestir de San Martiño Pinario, que acabà per apropiar-se de Mezonzo. Un cop resolta aquesta situació, aquell abat, juntament amb el de Santo Antolín de Toques, en una situació similar, foren autoritzats a residir a Mezonzo mentre visquessin. El lloc es mantingué com a propietat de San Martiño, amb el títol de priorat i amb funcions parroquials.
Es conserva l’església, de planta basilical amb tres naus i tres absis, sense transsepte. La seva construcció es desenvolupà en diverses etapes, entre els períodes romànic i gòtic, a finals del segle XII i començament del XIII. Presenta tres portades de tradició romànica, senzilles, situades a ponent, al nord i al sud de l’edifici.
Portal de ponent
Portal de ponent
Portal sud
Portal sud
Portal nord
- FRANCO TABOADA, José Antonio (2009). Igrexas dos mosteiros e conventos de Galicia. Xunta de Galicia
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- PÉREZ DE URBEL, Justo (1998). San Rosendo y Celanova en el Cartulario de Sobrado. Signo, núm. 5
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2013). Enciclopedia del románico en Galicia. A Coruña. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- YEPES, Antonio de (reed. 1960). Crónica General de la Orden de San Benito. Vol. II. Madrid: Atlas
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto (1993). La reforma monástica del monasterio de Santa María de Mezonzo (1498-1499). Compostellanum, vol. 38
L’església està situada en un indret apartat, entre la Corunya, Santiago de Compostel·la i Lugo