Altres monestirs de la Corunya

Dominics

El convent de Santo Domingo de Betanzos té el seu origen en la iniciativa d’Antonio González de Sosa, qui va deixar en testament els fons necessaris per a la seva fundació. Els primers dominics van arribar l’any 1558 des de Santiago i es van instal·lar de manera provisional, alhora que van començar les obres de construcció del convent definitiu. La llicència de la fundació no es va atorgar fins la celebració del Capítol General de l’orde, l’any següent. La construcció del convent es va perllongar durant el segle XVII. La casa va tenir activitat fins el 1835, després de patir els efectes de la guerra del Francès i del Trienni Liberal.

Benedictins

El monestir de San Pedro de Soandres està documentat de manera indirecta des de l’any 922, a mitjans del mateix segle hi ha constància d’una donació a favor seu. La manca de documentació fa que es coneguin pocs detalls de la seva història antiga, més enllà d’algunes donacions. Al segle XV era un petit monestir amb una comunitat reduïda, que fou reformat el 1494. Poc després, concretament el 1499, aquesta casa fou suprimida i els seus béns i rendes incorporats a San Martiño Pinario, operació confirmada pel papa Alexandre VI l’any 1500. L’església que encara es conserva és gòtica, de planta basilical i tres naus, amb absis poligonal.

Benedictins

El monestir de San Martiño de Ozón es troba esmentat per primer cop l’any 1154 en una butlla del papa Anastasi IV, i una altra vegada el 1178 pel papa Alexandre III. En ambdós documents figura com a possessió de la seu de Compostel·la. Posteriorment, es convertí en priorat de San Paio de Antealtares, probablement a partir de l’any 1301. El seu darrer prior, Diego de Viveiro, fou nomenat l’any 1480. El 1487, aquest mateix també ocupava el càrrec d’abat de San Paio. Al voltant del 1500, el priorat passà a dependre de San Martiño Pinario. En la seva darrera època, el priorat mantenia algun monjo encarregat dels serveis parroquials.

Es conserva parcialment l’església medieval romànica, amb dos absis. El tercer es va perdre quan s’hi va construir la sagristia.

Dominics

Hom atribueix la fundació del convent de predicadors de Santiago de Compostel·la a sant Domènec de Guzmán, que, segons la tradició, el 1219 hauria visitat aquesta ciutat. Però no és fins al 1228 que es troben els primers documents que en fan referència, quan estava posat sota l’advocació de Santa María de Bonaval. Tot i que conserva elements medievals, com ara l’església que es va acabar a mitjans del segle XIII, el gruix de les construccions són obra del bisbe Antonio de Monroy (1685-1715). El 1835, amb la desamortització, els dominics van abandonar definitivament el convent que ha tingut diverses utilitats i ara és la seu de Museo do Pobo Galego.

Clarisses

Es considera que el monestir de Santa Clara de Santiago fou fundat durant el regnat d'Alfons X i la seva esposa Violant d'Aragó (1236-1300), amb una participació destacada d'aquesta última. No obstant això, no es disposa de documentació que en pugui corroborar aquesta fundació, ni tampoc es coneix la data exacta. Amb tot, sembla plausible situar-ne l'origen al voltant de l'any 1260.

Benedictines

Mercedaris

A començament del segle XII, al sud de la ciutat de Santiago, existia una església en ruïnes coneguda com a Santa María de Conxo, que s’havia construït en temps del bisbe Pedro de Mezonzo. El bisbe Diego Gelmírez decidí posar aquell lloc a disposició d’una comunitat benedictina femenina, i l’any 1129 hi van arribar les primeres monges. D’altra banda, també s’ha suggerit que aquell acte podria haver estat una segona fundació o la restauració d’un establiment monàstic anterior.