La primera referència històrica d’aquest monestir benedictí es troba en una donació efectuada a favor seu l’any 1126, quan es creu que feia poc que havia estat fundat. Durant els primers temps, es va beneficiar de les donacions i privilegis atorgats per la monarquia: el 1138 amb Alfons VII, el 1218 amb Alfons IX i el 1256 amb Alfons X, qui el va posar sota la seva protecció.
És probable que, durant la primera meitat del segle XIV, el monestir fos víctima d’un incendi que, entre altres danys, comportà la pèrdua de l’arxiu, fet que dificulta el coneixement de la seva història. Els Andrade, senyors de Betanzos, es van encarregar de la seva reconstrucció. L’any 1509, el monestir va ser sotmès a un procés de reforma que el va fer dependre del monestir de San Martiño Pinario (la Corunya), en qualitat de priorat. Va mantenir-se actiu fins a l’exclaustració, amb una modesta comunitat dedicada a l’administració de les seves propietats. Durant la Guerra del Francès, va patir una ocupació. Actualment, es conserva l’església medieval, encara que modificada. És un edifici de tres naus i tres absis.
- FERNÁNDEZ PÉREZ, Sonia M. (2001). Estudio Histórico Artístico del Monasterio de San Salvador de Bergondo en la Edad Media. Anuario brigantino,núm. 24
- FONTENLA SAN JUAN, Concha (1995). Iglesia de San Salvador de Bergondo: Actuaciones en la década de los 80Anuario Brigantino. Núm. 18
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- GARCÍA COTOS, María L. (2018). O Mosteiro de San Salvador de Bergondo: Vida e conservación. Bergondo: A. C. Irmáns Suárez Picallo
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2013). Enciclopedia del románico en Galicia. A Coruña. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal