El monestir cistercenc femení de Cañas té el seu origen a Hayuela (o Fayola), un indret proper a Santo Domingo de la Calzada, on existia el monestir de Santa Maria de Hayuela. Aquest lloc era una de les nombroses possessions del comte Lope Díaz de Haro, el fundador del monestir. L’any 1169, aquest personatge i la seva esposa Aldonza, van donar la casa a l'orde del Cister. L'any següent el mateix Lope va fer donació a les monges d’unes terres a Cañas amb la finalitat de traslladar-hi el monestir.
Amb el trasllat, el monestir va passar a ser conegut amb el nom de Santa María de Cañas, però posteriorment es va anomenar Santa María de San Salvador de Cañas, potser per diferenciar-se d'un priorat dedicat a Santa María. El 1171, un any després de la mort de Lope Díaz de Haro, la seva vídua, Aldonza Ruiz de Castro, va professar i ingressar al monestir, el 1174 encara va fer una important donació a la comunitat. Des del 1189, Cañas va formar part d'una congregació cistercenca femenina, centrada en el monestir de las Huelgas (Burgos) tot i que Cañas va mantenir la seva capacitat de decidir sobre els seus afers. El 1225, una neta dels fundadors, Urraca Díaz de Haro (la Beata Urraca, c1192-1262), va ser designada abadessa de Cañas. Aquest personatge va tenir una intervenció clau en el rellançament del monestir gràcies a les seves influències, aconseguint valuoses donacions per a la comunitat. Durant el seu abadiat va portar a terme obres cabdals, com ara la capçalera de l'església i la sala capitular, on encara es conserva el seu sepulcre.
L'església és un edifici d'una nau amb transsepte, amb una segona nau entre aquesta i el claustre. Aquestes naus acaben en un profund presbiteri que conforma l'absis central, il·luminat per amplis finestrals gòtics situats en dos nivells. Als seus costats es troben dos absis més, oberts al creuer. Aquesta església es va aixecar en dues etapes, la primera que comprèn la capçalera i el creuer, és de l'època de la Beata Urraca, és a dir, del segle XIII (una inscripció perduda deia que aquella primera etapa es va acabar el 1236). A la segona etapa es va aixecar la nau, ja al segle XVI, en època de l'abadessa Isabel Téllez (1481-1514). L'església guarda un valuós retaule, de l'època de l'abadiat de Leonor de Osorio (1523-1570), quan es va acabar la nau. Aquest retaule major és de grans dimensions; té cinc pisos d'alçada (predel·la, tres pisos iguals i l'àtic) i set carrers. S'hi combina la pintura amb altres compartiments esculpits.
Porta de San Bernardo
L'església
El retaule estava situat a l'absis principal, però en 1975 es va traslladar per deixar visibles els finestrals gòtics. També s'hi guarda un valuós Crist gòtic del segle XIV i el cadirat del cor del segle XVI, ara modificat tant pel que fa a la seva composició i situació. Uns dels espais més interessants del monestir és la sala capitular, de planta sensiblement quadrada, amb un únic pilar central que suporta les voltes, és una construcció de la primera època, segles XII-XIII. A més del sepulcre de la Beata Urraca (s. XIII), guarda les tombes de quatre abadesses més, dels segles XIII-XIV. El monestir també conserva un valuós mobiliari d'èpoques diverses, on destaca la imatge de la Mare de Déu de Cañas, del segle XIII.
L'absis central
Nau de l'església
Retaule major (s. XVI)
Mare de Déu de Cañas (s. XIII)
Crist (s. XIV)
Portal del claustre a l'església
Claustre
Claustre
Escut del monestir al paviment del claustre
Sala capitular
Portal de la sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Sepulcre de la Beata Urraca (s. XIII)
Sepulcre de la Beata Urraca (s. XIII)
Sepulcre de la Beata Urraca (s. XIII)
Sepulcre de la Beata Urraca (s. XIII)
Sepulcre de l'abadessa Teresa Ibáñez
Sepulcre de l'abadessa Teresa de Leiba
Sepulcre de l'abadessa Teresa de Leiba
Sepulcre de l'abadessa Juana López
Sepulcre de l'abadessa Urraca López González
Imatge de Santa Anna amb la
Mare de Déu i el Nen (segle XIII)
- ABAD, Felipe (1984). Real monasterio de Cañas. Nueve siglos de fidelidad. Logronyo: Ochoa
- ALAMO, M. (1949). Cans. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 11. París: Letouzey et Ané
- ALONSO ÁLVAREZ, Raquel (2007). Los promotores de la orden del Císter en los reinos de Castilla y León: familias aristocráticas y damas nobles. Anuario de estudios medievales. CSIC
- BAURY, Ghislain (2011). Sainteté, Mémoire et lignage des abbesses cisterciennes de Castille au XII. La comtesse Urraca de Cañas (AV1207-1262). Anuario de Estudios Medievales, núm. 41
- CANAL SÁNCHEZ-PAGÍN, J. María (1995). La Casa de Haro en León y Castilla durante el siglo XII. Nuevas conclusiones. Anuario de Estudios Medievales, núm. 25
- GARCÍA GUINEA, Miguel A.; i altres (2008). Enciclopedia del Románico, La Rioja. Fundación Santa María la Real, Centro de Estudios del Románico
- GARCÍA, Fray Félix; i altres (1996). Guía del Monasterio de Cañas. Fundación Caja Rioja
- MARCOS PASCUAL, Enrique (2015). Estudio histórico-canónico de la jurisdicción eclesiástica “nullius dioecesis" de las Ilmas. Sras. Abadesas del Monasterio de Cañas. Tesi doctoral: UNED
- MOYA VALGAÑÓN, J.G. (1973). Santa María de Cañas y su museo. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos
- SÁENZ ANDRÉS, Felícito (1961-67). Real Monasterio de Santa María de San Salvador de Cañas. Fundación de los Sres. de Vizcaya. Cistercium, núm. 75-107
- SÁENZ ANDRÉS, Felicito (1994). La beata Doña Mª Urraca y su sepulcro en Cañas. Monasterio de Cañas
El monestir és a la població de Cañas, al sud de la carretera de Nájera a Santo Domingo de la Calzada