Monestir de San Prudencio de Monte Laturce
San Vicente / Santa María de Rute / M Laturci
(Clavijo, La Rioja)
Cal emmarcar la fundació del monestir de San Prudencio dintre de les tasques de reorganització del territori un cop aquest es va recuperar a l’islam. El monestir està situat en un lloc elevat en una vall que s’obre a la del riu Leza. La tradició diu que el lloc on s’aixeca el monestir fou escollit de forma miraculosa, ja que és on es va aturar el cavall que portava el cos del seu patró, sant Prudenci, anacoreta i bisbe de Tarassona del segle VI.
Inicialment, es va bastir en aquell lloc l'església de San Vicente, on, al voltant de l'any 925, s'hi va aplegar una comunitat monàstica de la qual hom coneix el nom del seu abat, Adica. L'any 950 aquest abat encapçalant la seva comunitat es lliurà a San Martín de Albelda, no lluny d'aquest lloc, d'on va passar a dependre. Possiblement, aquesta unió es va fer per protegir millor la casa monàstica aixecada en un lloc encara amb inestabilitat fronterera. Mentrestant, la vall de Leza va quedar sota el senyoriu de Cameros al davant del qual es trobava Fortún Ochoa, aquest i els seus descendents es van erigir en protectors de San Prudencio des de l'any 1058. Aquest fet va propiciar que la casa es beneficiés de les donacions dels seus senyors i visqués una època de prosperitat, ja independent d'Albelda. A més, els nous protectors de la casa impulsaren obres de construcció al monestir, a banda d'erigir en aquest lloc el panteó familiar.
Els senyors de Cameros van fundar el 1169 el monestir cistercenc de Santa María de Rute, o Ruete, on van abocar els seus esforços en detriment de San Prudencio. L'any 1181 es va reorganitzar la situació de manera que la casa de Santa María de Rute es va traslladar a San Prudencio i a la vegada aquesta darrera comunitat passava a situar-se dins l'òrbita cistercenca, acceptant l'obediència del Cister i situant la casa sota la dependència de Santa María de Sacramenia (Segòvia). Alhora, San Prudencio rebia ajut econòmic i fins i tot el 1208 el papa Innocenci III li atorgava privilegis, a més de confirmar-li les possessions. El monestir cistercenc va mantenir-se en activitat fins a la desamortització de 1835, més endavant fou víctima de l'abandonament i va caure en ruïna. Amb l'arribada dels cistercencs s'havia refet l'església, de la que es conserven les restes més antigues. Al segle XVII es va bastir una església i convent nous, ara tot el conjunt es troba en ruïnes.
Reliquiari de sant Prudenci, ara a Logronyo
Imatge de Wikimedia Commons
Filiació de San Prudencio
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia d'Escaladei (Alts Pirineus) / 1137
Monestir de Sacramenia (Segòvia) / 1142
Monestir de San Prudencio / 1162
- DE LA FUENTE, Vicente (1865). España Sagrada, vol. 49. La Santa Iglesia de Tarazona. Madrid: J. Rodríguez
- GARCÍA GUINEA, Miguel A.; i altres (2008). Enciclopedia del Románico, La Rioja. Fundación Santa María la Real, Centro de Estudios del Románico
- GARCÍA TURZA, Francisco J. (1989). El monasterio de San Prudencio de Monte Laturce (siglos X-XII). Espacio, Tiempo y Forma. Núm. 2
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- TÉLLEZ ALARCIA, Diego (2011). El monasterio de San Prudencio de Monte Laturce. Belezos. Revista de cultura popular y tradiciones de La Rioja. Núm. 15
- VALLE, José Manuel; i altres (2014). El monasterio de San Prudencio de Monte Laturce: Pasado, presente y ¿futuro?. Logronyo: I. E. Riojanos
- VALLE, José Manuel; i altres (2016). La historia después del fin. Fuentes gráficas, escritas y orales sobre el monasterio de San Prudencio de Monte Laturce desde su desamortización en el siglo XIX hasta la actualidad. Berceo, núm. 170
Les ruïnes del monestir són al terme de Clavijo. S'hi pot arribar amb facilitat des de la vall del Leza