Convent de Santa María la Real de Nieva
Nuestra Señora de la Soterraña / B Marie de Nive
(Santa María la Real de Nieva, Segòvia)
La narració de la fundació d'aquest convent dominic està explicada en un episodi miraculós que se situa en l'any 1392, quan la Mare de Déu es va aparèixer al pastor Pedro Amador i, seguidament, es va descobrir una imatge de la mateixa que seria coneguda com a Nuestra Señora de la Soterraña. La devoció despertada a partir d'aquell esdeveniment va fer que es reconstruís l'ermita propera de Santa Anna on es va dipositar la imatge.
El bisbe de Segòvia havia intervingut en la promoció del lloc donant compte de la troballa als monarques, Enric III i Caterina de Lancaster, la reina va visitar l'indret i va ordenar la reconstrucció de l'ermita i va obtenir llicència per posar uns clergues al servei del lloc. Seguidament, va iniciar la construcció d'una nova església i va fundar una població al costat, el 1399 va posar el santuari sota la custòdia d'una comunitat dominica, lliurant-lo a fra Pedro de Sepúlveda, prior del convent de Santa Cruz de Segòvia. El 1415, el papa Benet XIII va confirmar la donació als dominics.
A la mort de Caterina de Lancaster (1373-1418), el patronatge del santuari va passar a la seva neboda Maria d'Aragó (1403-1445). Entre els anys 1414 i 1445 es va procedir a l'ampliació del santuari i del convent, a més de la construcció d'una residència reial que estaria a disposició dels monarques. Entre les obres escomeses, és notable el gran claustre que, tot i l'època de la seva construcció, és de tradició romànica, potser d'acord amb aquest estil constructiu molt comú en el territori.
Portada nord
La comunitat dominica es va mantenir fins a l'exclaustració, però abans, el convent havia de patir els efectes de la guerra del Francès, quan fou convertit en presó i després utilitzat com a caserna. A partir del 1835, suprimida la comunitat dominica, l'església es va convertir en la parròquia, mentre que les altres dependències conventuals es van repartir entre l'Ajuntament i particulars, entrant en un greu procés d'abandonament i destrucció. Es va desfigurar el conjunt, es va perdre un segon claustre, més petit, i va patir dos incendis, el 1899 i 1900. Ja al segle XX, el conjunt monumental es va anar protegint i restaurant progressivament.
Portada nord
Retaule major
Mare de Déu de la Soterraña
Plafó ceràmic amb l'escut dominic
Inscripció relativa a la construcció d'una capella
El claustre, abans de perdre la galeria superior
Fotografia del Catálogo monumental de la Provincia de Segovia
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre. Frares dominics
Claustre. Cacera de l'os
Claustre. Escut de Maria d'Aragó
Mare de Déu de la Soterraña (1772)
Biblioteca Nacional de España
Sala capitular
- CABALLERO, Sonia (2011). El claustro de Santa María la Real de Nieva: imágenes y contextos. Cuadernos de Arte de la Universidad de Granada, núm. 42
- CABALLERO, Sonia (2012). Palacios y conventos a finales de la Edad Media: la reina Catalina de Lancaster y Santa María la Real de Nieva. Anales de Historia del Arte, vol. 22
- GÓMEZ-CHACÓN, Diana Lucía (2015). El monasterio de Santa María la Real de Nieva. Arte y reforma dominicana en Castilla en tiempos de Catalina de Lancaster y María de Aragón, (1392-1445). Tesi doctoral. Universidad Complutense de Madrid
- GÓMEZ-CHACÓN, Diana Lucía (2016). Apariciones marianas y renovación monástica en la Castilla bajomedieval: Guadalupe y Santa María la Real de Nieva. Los monasterios medievales en sus emplazamientos. Aguilar de Campoo: Fundación de Santa María la Real
- GONZÁLEZ HERRERO, Manuel (1994). Tensiones históricas en torno a la Fundación de Santa Maria la Real de Nieva. Estudios Segovianos, vol. 91
- SÁNCHEZ SIERRA, Antonio (1992). El monasterio de Santa María la Real de Nieva. Segòvia
- SÁNCHEZ SIERRA, Antonio; i altres (2009). Guia del monasterio de Santa María la Real de Nieva. A. C. Santa María
Santa María la Real de Nieva és al nord-oest de la ciutat de Segòvia