Altres monestirs dels Alts Pirineus

Hospitalers

Aranhoet està situat en la vall d'Aura, en una de les vies de comunicació que enllaça els vessants nord i sud dels Pirineus, a causa d'aquesta ubicació, l'orde de Sant Joan de Jerusalem hi va establir un hospital i comanda, del que ara només es conserva l'església, aixecada cap al 1160 i coneguda impròpiament com a "capella dels Templers". Més endavant, aquesta casa va passar a dependre de la comanda de Boudrac (Alts Pirineus) i des del 1748, de Poucharramet (Alta Garona).

Hospitalers

La capella hospitalera de Saint-Jean de Banheras pertanyia a la comanda d’Aureilhan, d’aquest orde, almenys des de l’any 1280. Més endavant, hi consta algun comanador propi. Durant la primera meitat del segle XVI s’hi van fer obres de reparació. La casa fou extingida el 1791 i es va convertir en un teatre, que es va incendiar el 1901. En resta el portal de l’església, les columnes que l’acompanyen podrien procedir del claustre dels Jacobins de la mateixa població.

Dominics

Els dominics van arribar a Banheras l'any 1344, després de rebre el corresponent vistiplau, passant a ocupar un indret que els fou ofert per la mateixa vila, el primer superior de la casa fou fra Barrau, possiblement de la família que va impulsar l'establiment. El 1367, després que la casa havia quedat malmesa a causa de la guerra, es van traslladar a intramurs malgrat l'oposició d'una part de la població. El convent fou suprimit amb la Revolució, el 1793 es va enderrocar i ara només queda la torre del campanar. Les columnes amb capitells dobles que acompanyen la porta de l'església de Saint-Jean, possiblement procedeixen del claustre d'aquest convent.

Benedictins

Sant Lleïr (Leser, Lliceri, o Lézer) és considerat bisbe de Coserans, probablement era natural d'aquest indret (Civitas Bigorra), tot i que també s'ha dit, sense fonament, que era natural de Lleida i bisbe d'aquesta diòcesi. Hom el considera el fundador d'aquest monestir, hauria mort cap al 548. A causa de la pèrdua del seu arxiu, la història del monestir és força desconeguda, no és fins a l'any 1026 que està documentat l'abat d'aquesta casa, que estava dedicada als sants Fèlix i Lleïr. L'any 1064, el comte Bernat II de Bigorra la va donar a l'abadia de Cluny, esdevenint un priorat d'aquesta, però poc després pertanyia a l'abadia de Sant Pere de Lesat (Arieja). El priorat estava situat a tocar del Castrum Bigorra, la capital d'aquest territori, que va quedar pràcticament destruïda durant les guerres de Religió. Al segle XVIII, el priorat es va poder refer parcialment i ara només es conserva l'edifici d'aquesta darrera època i escasses restes de construccions anteriors.