Abadia de Saint-Orens de Lavedan
Abbaye de Saint-Orens de Lavedan / Priorat de Saint-Orens / S. Orientius / Orenç
(Villelongue, Alts Pirineus)
Es tracta d'un petit monestir, ara en estat de ruïna, que s'aixecava en un indret muntanyós i aïllat, prop del rierol d'Isaby. Segons la tradició, a finals del segle IV, el bisbe Orenci d'Aush, es va retirar en aquest lloc. D'Orenci es coneixen diferents narracions de la seva vida, amb algunes diferències entre elles, la més versemblant el situa entre els segles IV i V, originari d'Urgell, de família noble, va rebre una educació acurada, però va abandonar els seus càrrecs i fortuna per retirar-se en aquest lloc per practicar l'eremitisme. Providencialment, fou elegit bisbe d'Aush i, a la seva mort, fou enterrat en aquella ciutat, en el lloc on després s'aixecaria l'abadia de Saint-Orens d'Aush. Es venera també a Osca, on es van traslladar relíquies del sant.
Més enllà de la tradició, la primera notícia concreta d'aquest establiment és la dotació d'aquest, efectuada a mitjan segle IX per la comtessa Faquila, vídua de Donat Llop de Bigorra. Aquesta dotació bàsicament estava integrada per bens de caràcter rural, bestiar i terres de conreu. En una data indeterminada, a mitjan segle XI, el monestir va quedar vinculat a l'abadia de Saint-Orens d'Aush en qualitat de priorat. En aquesta època s'hauria aixecat el monestir i església, les ruïnes del qual encara es poden veure. Va continuar la seva modesta existència, amb una comunitat molt reduïda, en aquest indret apartat, visitat per pelegrins de la contrada. A mitjan segle XVII va patir els efectes dels terratrèmols que van trasbalsar la regió, en aquell moment s'hauria perdut el claustre i es van haver de portar a terme reparacions en les dependències que es podien recuperar. El lloc hauria quedat abandonat al segle XVIII i, amb la Revolució, es va vendre, les seves pedres van servir per a altres construccions. L'indret ha estat objecte d'excavacions arqueològiques.
Planta del monestir
Publicat a Le prieuré de Saint-Orens en Lavedan
Louise-J. Sarazin, 1833
Archives et bibliothèques Pau Béarn Pyrénées
El rierol d'Isaby
- BASCLE DE LAGRÈZE, Gustave (1863). Histoire religieuse de la Bigorre. París: Hachette
- BASCLE-DE-LAGRÈZE, Gustave (1847). Vie de St Orens. Pèlerinage à St-Orens de Lavedan. Pau: Vignancour
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DURAN GUDIOL, Antonio (1955). San Oriencio, obispo de Auch. Argensola Núm. 21
- LATANNE-BEY, Laure (sd). Le monastère de Saint-Orens en Lavedan, histoire d’un sauvetage au long cours
- POUSTHOMIS Bernard (1983). Villelongue. Des pèlerins de Saint-Jacques-de-Compostelle au Prieuré de Saint-Orens-de-Lavedan. Archéologie du Midi médiéval. Vol. 1
- POUSTHOMIS-DALLE, Nelly (1986). Hautes-Pyrénées. Le prieuré de Saint-Orens en Lavedan. Bulletin Monumental, vol. 144
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
- SARREMÉJEAN (1913). Étude sur le monastère et la seigneurie de Saint-Orens. Tarbes: Lesbordes
Les ruïnes del priorat són a llevant de Villelongue (Vilalonca), seguint el torrent de l'Isaby