Aquest monestir
cistercenc fou fundat al voltant de l’any 1178, data
en que arribaren els primers monjos. Els seus promotors
foren Gonzalo de Marañón, personatge de la cort d’Alfons
VIII, i la seva esposa Mayor García de Aza després de
protagonitzar un primer intent l’any 1159 en el que hi
havia d’intervenir l’abadia
de Gimont (Gèrs) i que va fracassar. Aquest segon
intent, reeixit, es va fer amb la col·laboració de l’abadia
d'Escaladieu (Alts Pirineus) de la línia de
Morimond
que va enviar la primera comunitat, al front de la qual
es va posar l’abat Fortunatus. El 1182 els mateixos
personatges encara fundarien el monestir femení d’Aza,
també cistercenc i de vida efímera (el 1201 ja no
existia) que posarien sota la tutela de Bujedo i del que
seria abadessa Mayor García, ja vídua. Tot i que en els
anys posteriors es registren donacions diverses al seu
favor, no va passar de ser una casa modesta. Al voltant
de 1508 s’afiliava a la Congregació Cistercenca de
Castella però malgrat això va continuar patint penúries
durant molts anys, a la segona meitat del segle XVIII
era lloc d’estança de monjos d’edat avançada i el 1775
s’esmentava que estava deshabitat. A causa de la
desamortització de 1835 el lloc va passar a mans
particulars però es van poder conservar, i després
restaurar, bona part de les seves estructures. |
|