|
Les
llegendes
L’origen d’aquest monestir és envoltat de llegendes i
narracions tardanes segurament elaborades amb la
pretensió de dignificar les seves arrels. L’historiador
benedictí Antonio de Yepes diu a la Crónica General
de la Orden de San Benito (1609-1610) que l’abadia
fou fundada pel rei visigot Recared I (mort el 601) i
que fou lloc de retir del rei Vamba, qui havia professat
com a monjo al monestir de Pampliega (Burgos) però que
després va venir fins aquí cercant aïllament, hauria
mort a San Pedro de Arlanza l’any 688 i hi fou enterrat,
tot i que hi ha altres relats amb versions diferents.
Aquell monestir primitiu s’hauria perdut amb la invasió
islàmica però hi va quedar un petit nucli religiós de
tipus eremític. Aquest punt és el que enllaçaria amb una
altra narració que explica com el comte de Castella,
Ferran González (c930-970) en el decurs d’una cacera i
perseguint un senglar que s’havia amagat en una cova, es
va trobar amb una capella habitada per tres ermitans,
Pelayo, Arsenio i Silvano. El comte es va quedar a
passar la nit amb ells i li van presagiar una victòria
militar contra els infidels, després d’això, agraït,
Ferran González hauria fundat el monestir de San Pedro
de Arlanza. |
|
|

San Pedro de Arlanza
Façana |

San Pedro de Arlanza
Ferran González, sobre
la porta |
|
Sembla que el monestir de San Pedro de Arlanza fou
fundat a finals del segle IX o començament del X a
partir d’un establiment de tipus eremític o laura que
cal situar a l’entorn l’ermita de San Pelayo (o de San
Pedro el Viejo de Arlanza) el que ho lligaria amb la
tradició llegendària de l’eremita Pelai i la cacera del
senglar que figura al Poema de Fernán González,
possiblement escrit per un monjo d’aquest monestir. Els
promotors segurament serien els senyors de Lara, Gonzalo
Fernández i Muniadona o el seu fill Ferran González
(mort el 970) qui pels volts del 930 va actuar a favor
del monestir. En aquest context es va elaborar el
considerat document fundacional que porta la data del
912. A la mort del comte, els seus successors van
continuar protegint el monestir de manera molt activa.
Tant Ferran González com el seu pare foren enterrats
aquí però només s’ha conservat la tomba del primer, ara
a la col·legiata de Covarrubias. |

San Pedro de Arlanza
El primer claustre |
|
Després d’un primer període amb poca vitalitat, durant
el segle XI va gaudir d’una època d’expansió, amb suport
de la monarquia (Ferran I de Lleó i comte de Castella)
quan va aconseguir acumular un ampli patrimoni a més de
l’annexió d’altres petits monestirs de la regió. Durant
el segle XII les relacions amb la monarquia castellana
van continuar, tot i que debilitades. Durant el segle
XIII es treballava en la promoció de la figura cabdal
del monestir, d’aquesta època és el poema èpic sobre Ferran González. El 1217 una butlla del papa
Honori III confirmava les possessions de la casa. El
1518 es va incorporar a la congregació de San Benito de
Valladolid, perdent així la seva relativa independència.
En aquesta època també es va treballar en la reforma
dels edificis del monestir, abandonant la seva aparença
medieval, més endavant acabaria perdent algunes de les
dependències més antigues.
|

El rei visigot Vamba (?-688)
Relacionat llegendàriament amb San Pedro de Arlanza
Il·lustració de la Genealogía de los reyes de España (Alonso de Cartagena, s. XVI)
Biblioteca Nacional de España |

San Pedro de Arlanza
Escut del monestir |
|
Hi ha constància que el 1769 el monestir tenia menys de
vint-i-cinc monjos, quan anteriorment aquest nombre
devia ser més important. Després de patir desperfectes
durant la guerra del Francès, el monestir es va
clausurar amb la desamortització de 1835. A causa del
seu aïllament, va quedar abandonat i fou víctima de
saquejos facilitats per la deixadesa administrativa, es
va incendiar el 1894. Seguidament va començar el
trasllat d’elements de valor a altres indrets, alguns a
altres establiments religiosos i altres venuts, situació
que es va allargar fins ben entrat el segle XX. El
perill per la conservació de les ruïnes va restar ben
viu fins èpoques ben recents quan es va desestimar
definitivament la construcció d’un embassament que
hauria negat el lloc. Malgrat tot, les restes que es
conserven encara són prou importants, des d’elements
preromànics a l’ermita de San Pelayo fins l’església,
torre i sala capitular d’època romànica. El claustre
d’aquella època fou substituït per un de nou en època
moderna. |

San Pedro de Arlanza
San Pedro el Viejo |
|
|
|
Com a resultat de la dispersió, es troben elements d’aquest monestir
conservats en llocs ben diversos. Un portal de mig punt, romànic, al
Museo Arqueológico Nacional de Madrid. A la catedral de Burgos el
sepulcre dit de Mudarra (s XIII) i diversos capitells. A la
col·legiata de Covarrubias el sepulcre de Ferran González. Al Museo de
Burgos la Virgen de las Batallas, obra de Llemotges de la primera
meitat del segle XIII que es va recuperar el 1999 després d’haver passat
per col·leccions privades. Pel que fa a les valuoses pintures murals,
venudes a partir del 1930, es troben distribuïdes en diversos museus: el
Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Metropolitan Museum de Nova York i
el Fogg Art Museum. |

San Pedro de Arlanza
El primer claustre |

San Pedro de Arlanza
El primer claustre |
|

El ex monasterio de
San Pedro de Arlanza (Burgos)
La Ilustración Española y Americana, núm. XXVIII (1887)
Biblioteca Nacional de España |

San Pedro de Arlanza
L'església |

San Pedro de Arlanza
Capçalera de l'església |
|

San Pedro de Arlanza
Ruïnes de l'església |

San Pedro de Arlanza
Absis lateral |

San Pedro de Arlanza
Absis central |
|

San Pedro de Arlanza
Capitell de l'església |

San Pedro de Arlanza
Làpida sepulcral |

San Pedro de Arlanza
Escut del monestir |
|

San Pedro de Arlanza
Torre del Tesoro i sala
capitular |

San Pedro de Arlanza
Torre del Tesoro i sala
capitular |

San Pedro de Arlanza
Torre |
|

San Pedro de Arlanza
Arcuacions de la torre |

San Pedro de Arlanza
Primer pis de la torre |

San Pedro de Arlanza
Segon pis de la torre |
|

San Pedro de Arlanza
Mural de la Torre del
Tesoro
Griu
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |

San Pedro de Arlanza
Mural de la Torre del
Tesoro
Castell
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |

San Pedro de Arlanza
Mural de la Torre del
Tesoro
Au
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |

Mural de la Torre del
Tesoro. Lleó
Metropolitan Museum
(The Cloisters), Nova York |

Mural de la Torre del
Tesoro. Drac
Metropolitan Museum
(The Cloisters), Nova York |

Mural de la Torre del
Tesoro. Au fantàstica
Harvard
Art Museums/Fogg Museum, Cambridge |
|

San Pedro de Arlanza
Segon claustre |

San Pedro de Arlanza
Segon claustre |
|
|

El Sepulcre de
Mudarra procedent de San Pedro de Arlanza,
ara a la catedral de Burgos
Il·lustració del Semanario pintoresco español
(1847)
Biblioteca Nacional de España |

Sepulcre de Mudarra (c1200)
Ara a la catedral de Burgos |
|
|

Portada de la
Estoria del noble cavallero el conde Fernan
Gonzalez (1511)
Biblioteca Nacional de España |

San Pedro de Arlanza
Ruïnes de l'església |

San Pedro de Arlanza
Venda del monestir |
|

Mare de Déu de Las Batallas
Llemotges (1225-1235)
Museo de Burgos |

Capitell vegetal (s.
XII)
Museo de Burgos |

Capitell amb aus
Ara a la catedral de Burgos |
Bibliografia:
- AAVV (2002). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Burgos.
Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- AMADOR DE LOS RÍOS, Rodrigo (1896). Las ruinas del monasterio
de San Pedro de Arlanza en la provincia de Burgos. Madrid: Hijos
de M. G. Hernández
- ANDRÉS ORDAX, Salvador i altres (2003). Monasterios de Castilla
y León. Lleó: Edilesa
- ANÒNIM (1511). Estoria del noble cavallero el conde Fernán
González con la muerte de los siete infantes de Lara. Toledo:
Hagembach
- FLOREZ, Henrique (1824). España Sagrada. Tomo XXVII.
Madrid: José del Collado |
- SAINZ SAIZ, Javier (1996). Monasterios y conventos
de la província de Burgos. Lleó: Ed. Lancia
- IDACIO OBISPO (1634). Monasterio de San Pedro de Arlança, y su
aumento. Historias de Idacio Obispo. Saragossa: Escuer
- SÁNCHEZ DOMINGO, Rafael (coord.) (2015). El Monasterio de San
Pedro de Arlanza. Cuna de Castilla. Burgos: Diputación
Provincial
- SERRANO, Luciano (1925). Cartulario de San Pedro de Arlanza,
antiguo monasterio benedictino. Madrid: Centro de Estudios
Históricos
- SERRANO, Luciano (1935). El Obispado de Burgos y Castilla
primitiva. Desde el siglo V al XIII. Vol. 2. Madrid: Inst.
Valencia de Don Juan
- YEPES, Antonio de (reed. 1959). Crónica General de la Orden de
San Benito. Madrid: B. Autores Cristianos |
|
Situació: El
monestir de San Pedro de Arlanza és al terme
d'Hortigüela, entre aquesta població i
Covarrubias |
 |
|
|