Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Monestir de San Pedro de Arlanza
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Burgos següent >
castellano
cercador contacte facebook

Burgos

Les llegendes

L’origen d’aquest monestir és envoltat de llegendes i narracions tardanes segurament elaborades amb la pretensió de dignificar les seves arrels. L’historiador benedictí Antonio de Yepes diu a la Crónica General de la Orden de San Benito (1609-1610) que l’abadia fou fundada pel rei visigot Recared I (mort el 601) i que fou lloc de retir del rei Vamba, qui havia professat com a monjo al monestir de Pampliega (Burgos) però que després va venir fins aquí cercant aïllament, hauria mort a San Pedro de Arlanza l’any 688 i hi fou enterrat, tot i que hi ha altres relats amb versions diferents. Aquell monestir primitiu s’hauria perdut amb la invasió islàmica però hi va quedar un petit nucli religiós de tipus eremític. Aquest punt és el que enllaçaria amb una altra narració que explica com el comte de Castella, Ferran González (c930-970) en el decurs d’una cacera i perseguint un senglar que s’havia amagat en una cova, es va trobar amb una capella habitada per tres ermitans, Pelayo, Arsenio i Silvano. El comte es va quedar a passar la nit amb ells i li van presagiar una victòria militar contra els infidels, després d’això, agraït, Ferran González hauria fundat el monestir de San Pedro de Arlanza.

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza

Eremites ?


Benedictins

 

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Façana
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Ferran González, sobre la porta

Sembla que el monestir de San Pedro de Arlanza fou fundat a finals del segle IX o començament del X a partir d’un establiment de tipus eremític o laura que cal situar a l’entorn l’ermita de San Pelayo (o de San Pedro el Viejo de Arlanza) el que ho lligaria amb la tradició llegendària de l’eremita Pelai i la cacera del senglar que figura al Poema de Fernán González, possiblement escrit per un monjo d’aquest monestir. Els promotors segurament serien els senyors de Lara, Gonzalo Fernández i Muniadona o el seu fill Ferran González (mort el 970) qui pels volts del 930 va actuar a favor del monestir. En aquest context es va elaborar el considerat document fundacional que porta la data del 912. A la mort del comte, els seus successors van continuar protegint el monestir de manera molt activa. Tant Ferran González com el seu pare foren enterrats aquí però només s’ha conservat la tomba del primer, ara a la col·legiata de Covarrubias.

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
El primer claustre

Després d’un primer període amb poca vitalitat, durant el segle XI va gaudir d’una època d’expansió, amb suport de la monarquia (Ferran I de Lleó i comte de Castella) quan va aconseguir acumular un ampli patrimoni a més de l’annexió d’altres petits monestirs de la regió. Durant el segle XII les relacions amb la monarquia castellana van continuar, tot i que debilitades. Durant el segle XIII es treballava en la promoció de la figura cabdal del monestir, d’aquesta època és el poema èpic sobre Ferran González. El 1217 una butlla del papa Honori III confirmava les possessions de la casa. El 1518 es va incorporar a la congregació de San Benito de Valladolid, perdent així la seva relativa independència. En aquesta època també es va treballar en la reforma dels edificis del monestir, abandonant la seva aparença medieval, més endavant acabaria perdent algunes de les dependències més antigues.
 

San Pedro de Arlanza
El rei visigot Vamba (?-688)
Relacionat llegendàriament amb San Pedro de Arlanza
Il·lustració de la Genealogía de los reyes de España (Alonso de Cartagena, s. XVI)
Biblioteca Nacional de España
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Escut del monestir

Hi ha constància que el 1769 el monestir tenia menys de vint-i-cinc monjos, quan anteriorment aquest nombre devia ser més important. Després de patir desperfectes durant la guerra del Francès, el monestir es va clausurar amb la desamortització de 1835. A causa del seu aïllament, va quedar abandonat i fou víctima de saquejos facilitats per la deixadesa administrativa, es va incendiar el 1894. Seguidament va començar el trasllat d’elements de valor a altres indrets, alguns a altres establiments religiosos i altres venuts, situació que es va allargar fins ben entrat el segle XX. El perill per la conservació de les ruïnes va restar ben viu fins èpoques ben recents quan es va desestimar definitivament la construcció d’un embassament que hauria negat el lloc. Malgrat tot, les restes que es conserven encara són prou importants, des d’elements preromànics a l’ermita de San Pelayo fins l’església, torre i sala capitular d’època romànica. El claustre d’aquella època fou substituït per un de nou en època moderna.

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
San Pedro el Viejo

Com a resultat de la dispersió, es troben elements d’aquest monestir conservats en llocs ben diversos. Un portal de mig punt, romànic, al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. A la catedral de Burgos el sepulcre dit de Mudarra (s XIII) i diversos capitells. A la col·legiata de Covarrubias el sepulcre de Ferran González. Al Museo de Burgos la Virgen de las Batallas, obra de Llemotges de la primera meitat del segle XIII que es va recuperar el 1999 després d’haver passat per col·leccions privades. Pel que fa a les valuoses pintures murals, venudes a partir del 1930, es troben distribuïdes en diversos museus: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Metropolitan Museum de Nova York i el Fogg Art Museum.

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
El primer claustre
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
El primer claustre

San Pedro de Arlanza
El ex monasterio de San Pedro de Arlanza (Burgos)
La Ilustración Española y Americana, núm. XXVIII (1887)
Biblioteca Nacional de España
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
L'església
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Capçalera de l'església

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Ruïnes de l'església
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Absis lateral
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Absis central

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Capitell de l'església
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Làpida sepulcral
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Escut del monestir

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Torre del Tesoro i sala capitular
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Torre del Tesoro i sala capitular
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Torre

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Arcuacions de la torre
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Primer pis de la torre
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Segon pis de la torre

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Mural de la Torre del Tesoro
Griu
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Mural de la Torre del Tesoro
Castell
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Mural de la Torre del Tesoro
Au
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
San Pedro de Arlanza
Mural de la Torre del Tesoro. Lleó
Metropolitan Museum (The Cloisters), Nova York
San Pedro de Arlanza
Mural de la Torre del Tesoro. Drac
Metropolitan Museum (The Cloisters), Nova York
San Pedro de Arlanza
Mural de la Torre del Tesoro. Au fantàstica
Harvard Art Museums/Fogg Museum, Cambridge

San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Segon claustre
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Segon claustre

San Pedro de Arlanza
El Sepulcre de Mudarra procedent de San Pedro de Arlanza,
ara a la catedral de Burgos
Il·lustració del Semanario pintoresco español (1847)
Biblioteca Nacional de España
San Pedro de Arlanza
Sepulcre de Mudarra (c1200)
Ara a la catedral de Burgos

San Pedro de Arlanza
Portada de la Estoria del noble cavallero el conde Fernan Gonzalez (1511)
Biblioteca Nacional de España
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Ruïnes de l'església
San Pedro de Arlanza
San Pedro de Arlanza
Venda del monestir

San Pedro de Arlanza
Mare de Déu de Las Batallas
Llemotges (1225-1235)
Museo de Burgos
San Pedro de Arlanza
Capitell vegetal (s. XII)
Museo de Burgos
San Pedro de Arlanza
Capitell amb aus
Ara a la catedral de Burgos

San Pedro de Arlanza
Portada de San Pedro de Arlanza
Museo Arqueológico Nacional, Madrid
San Pedro de Arlanza
Portada de San Pedro de Arlanza
Museo Arqueológico Nacional, Madrid
San Pedro de Arlanza
Portada de San Pedro de Arlanza
Museo Arqueológico Nacional, Madrid

Bibliografia:
- AAVV (2002). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Burgos. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- AMADOR DE LOS RÍOS, Rodrigo (1896). Las ruinas del monasterio de San Pedro de Arlanza en la provincia de Burgos. Madrid: Hijos de M. G. Hernández
- ANDRÉS ORDAX, Salvador i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
- ANÒNIM (1511). Estoria del noble cavallero el conde Fernán González con la muerte de los siete infantes de Lara. Toledo: Hagembach
- FLOREZ, Henrique (1824). España Sagrada. Tomo XXVII. Madrid: José del Collado

- SAINZ SAIZ, Javier (1996). Monasterios y conventos de la província de Burgos. Lleó: Ed. Lancia
- IDACIO OBISPO (1634). Monasterio de San Pedro de Arlança, y su aumento. Historias de Idacio Obispo. Saragossa: Escuer
- SÁNCHEZ DOMINGO, Rafael (coord.) (2015). El Monasterio de San Pedro de Arlanza. Cuna de Castilla. Burgos: Diputación Provincial
- SERRANO, Luciano (1925). Cartulario de San Pedro de Arlanza, antiguo monasterio benedictino. Madrid: Centro de Estudios Históricos
- SERRANO, Luciano (1935). El Obispado de Burgos y Castilla primitiva. Desde el siglo V al XIII. Vol. 2. Madrid: Inst. Valencia de Don Juan
- YEPES, Antonio de (reed. 1959). Crónica General de la Orden de San Benito. Madrid: B. Autores Cristianos


Situació:

El monestir de San Pedro de Arlanza és al terme d'Hortigüela, entre aquesta població i Covarrubias

Baldiri B. - Novembre de 2010 / Actualitzat març de 2019