Aquest convent dominic, i després franciscà, es va aixecar en el lloc on hi havia una ermita on es venerava sant Vitores (Vitor, o Víctor), personatge originari d’aquestes terres que va practicar l’eremitisme i que va morir martiritzat per oposar-se a l’islamisme. En aquella ermita s’hi va reunir una comunitat de clergues i més endavant es fundaria el convent.
La capella on es veneraven les restes de sant Vitores havia aplegat una comunitat de clergues que en tenien cura, fins que el 1464 el conestable de Castella va manar que s'aixequés un nou convent que va entregar als predicadors, però aquests, trobant-lo inadequat, el van abandonar el 1551. El 1556 el lloc fou ofert als franciscans, amb l'aprovació del papa Pau IV, els framenors hi van entrar el 1559. El 1625 es va reedificar i s'hi van estar fins a la desamortització.
Il·lustració d'Historia de la vida, sepulcro, reliquias y congregacion del ínclito martir San Vitores
Sant Vitor
Hi ha narracions sobre la vida d'aquest personatge des d'època molt reculada (s. XI). Tot i les variants, es considera que Vitores va néixer a l'actual Cerezo de Río Tirón (en època romana Cesarea) lloc que es va recuperar cap al 870, després de l'ocupació islàmica. És en aquesta època que se situa la narració. Ordenat sacerdot, Vitores es va retirar durant set anys a Oña, on va practicar l'eremitisme en una cova. Un àngel el va informar que Cerezo patia un setge per part de l'exèrcit islàmic, va tornar a la vila i es va enfrontar als ocupants fent costat a la població, va aconseguir conversions d'infidels i diversos episodis miraculosos, entre els quals el de la curació del mateix capitost andalusí. Malgrat tot, fou empresonat, crucificat i, finalment, degollat. Vitores no va morir, miraculosament va recollir el seu cap i es va dirigir als conciutadans, consolant-los i ajudant a vèncer en el setge que patien. Finalment, es va dirigir a una cova, on va demanar que l'enterressin.
- ÁLVAREZ, Antonio (c1695). Triumpho de la virtud dibuxado en la admirable vida ... de San Victores. Valladolid: A. Figueroa
- FLOREZ, Henrique (1874). España Sagrada. Vol. XXIX. Burgos. Madrid: José del Collado
- GARCÍA ALONSO, Lorenzo (2020). Los conventos franciscanos en el Alto y Medio valle del Tirón en los siglos XV-XIX (II). Archivo Ibero-Americano, núm. 291
- GÜEMES, Lucas Antonio (1849). Historia de la vida, sepulcro, reliquias y congregacion del ínclito martir San Vitores. Burgos: P. Polo
- HERNÁEZ, Domingo; i altres (1722). Primera parte de la Chronica de la provincia de Burgos, de la Regular Observancia de Nuestro Padre San Francisco. Madrid: G. Roxo
- PÉREZ AVELLANEDA, Mario (2013). San Vitores, la leyenda: fuentes, época y vida. Boletín de la Institución Fernán González, núm. 246
- SAINZ SAIZ, Javier (1996). Monasterios y conventos de la província de Burgos. Lleó: Ed. Lancia
En una posició elevada al nord de Fresno de Río Tirón