Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Col·legiata de San Cosme i San Damián de Covarrubias
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Burgos següent >
castellano
cercador contacte facebook

Burgos

Origen

Molt possiblement l’origen de la Col·legiata de San Cosme y San Damián de Covarrubias sigui una fundació d’època visigòtica. Es tractaria d’una canònica doble, amb canonges i canongesses i desapareixeria amb la invasió àrab (717). Més endavant el lloc es va recuperar i seria Ferran González (comte de Castella entre el 931-970) qui s’encarregaria de reorganitzar el territori. El cenobi es reorganitzaria lligat a la casa comtal, una germana de Ferran González, Urraca, era canongessa en aquest lloc.

Col·legiata de Covarrubias
Façana de l'església

Canonges
Canongesses


 

Col·legiata de Covarrubias
La col·legiata
Col·legiata de Covarrubias
Covarrubias

L’Infantat

Més endavant, el fill de Ferran González, Garcia I, va fer una permuta (973) amb el monestir ara desaparegut de Valeránica de Tordómar (a ponent de Lerma, Burgos) per la qual es feia amb Covarrubias. Més endavant (978) el mateix personatge juntament amb la seva esposa Ava de Ribagorça instituïren l’Infantat de Covarrubias i el monestir de San Cosme i San Damián era la seu des d’on es gestionava la important dot que formava un poderós senyoriu molt lligat a la col·legiata on la seva filla Urraca hi professà. Urraca s’encarregaria de la gestió de l’Infantat el que volia dir que exerciria el seu poder tant religiós com civil sobre l’extens territori que li fou assignat. Els abats i abadesses, sovint infantes, de Covarrubias s’encarregarien de continuar amb l’exercici d’aquell govern.

Col·legiata de Covarrubias
Interior de la col·legiata

Col·legiata de Covarrubias
Retaule major, dedicat als sants Cosme i Damià
Col·legiata de Covarrubias
La nau central amb el cor

Decadència

Aquest estat de coses es va allargar en el temps fins que Alfons VIII de Castella va cedir les possessions de la canònica a la seu episcopal de Toledo l’any 1174, passant a dependre d’aquell lloc i deixant d’existir la col·legiata femenina. A l’època de Ferran III, Covarrubias recuperà la seva independència de Toledo. Els anys següents la col·legiata va continuar la seva existència sota el govern de personalitats lligades a la cort, però amb una important disminució del seu poder real sobre el territori. A mitjan del segle XVIII la col·legiata va passar a dependre  de la mitra de Burgos.

Col·legiata de Covarrubias
Retaule del Roser
Col·legiata de Covarrubias
Templet de la trona

Col·legiata de Covarrubias
Sepulcre de Sança de Pamplona
Col·legiata de Covarrubias
Tomba, a l'església
Col·legiata de Covarrubias
Tomba, a l'església

La Col·legiata de Covarrubias és un important i ric monument arquitectònic del que cal destacar l’església, gòtica, del segle XV. Conserva un valuós claustre. Pel que fa al mobiliari cal fer esment, a més de molts retaules, d’un important panteó comtal, amb els enterraments de Ferran González (910?-970) i la seva esposa Sança de Pamplona (?-959) portats aquí des de San Pedro de Arlanza; Urraca (filla dels anteriors);  Urraca García (?-1038?), filla de Garcia I i abadessa de Covarrubias; Cristina de Noruega (1234-1262), esposa de Felipe de Castella. Conté, a més, molts altres enterraments d’altres personatges. Hi ha un museu amb peces de gran valor artístic i es conserva l’arxiu de la col·legiata.

Col·legiata de Covarrubias
Tomba, a l'església
Col·legiata de Covarrubias
Tomba, a l'església

Col·legiata de Covarrubias
El claustre
Col·legiata de Covarrubias
Galeria del claustre
Col·legiata de Covarrubias
Mènsula del claustre

Col·legiata de Covarrubias
Sepulcre de Cristina de Noruega
Col·legiata de Covarrubias
Sepulcre d'un abat

Bibliografia:
- Fr. Henrique Florez. España Sagrada. Tomo XXVII. José del Collado. Madrid, 1824
- Fco. Javier Gómez Oña. Covarrubias. Cuna de Castilla. Fco. Javier Gómez Oña. 1983

 

Situació:

Covarrubias està situat al sud de Burgos i a llevant de Lerma

Baldiri B. - Novembre de 2010