Decadència
Aquest estat de coses es va allargar en el temps fins que Alfons VIII de
Castella va cedir les possessions de la canònica a la seu episcopal de
Toledo l’any 1174, passant a dependre d’aquell lloc i deixant d’existir
la col·legiata femenina. A l’època de Ferran III, Covarrubias recuperà
la seva independència de Toledo. Els anys següents la col·legiata va
continuar la seva existència sota el govern de personalitats lligades a
la cort, però amb una important disminució del seu poder real sobre el
territori. A mitjan del segle XVIII la col·legiata va passar a dependre
de la mitra de Burgos. |

Retaule del
Roser |

Templet de la
trona |
La
Col·legiata de Covarrubias és un important i ric monument arquitectònic
del que cal destacar l’església, gòtica, del segle XV. Conserva un
valuós claustre. Pel que fa al mobiliari cal fer esment, a més de molts
retaules, d’un important panteó comtal, amb els enterraments de Ferran
González (910?-970) i la seva esposa Sança de Pamplona (?-959) portats
aquí des de San Pedro de Arlanza; Urraca (filla dels anteriors); Urraca
García (?-1038?), filla de Garcia I i abadessa de Covarrubias; Cristina
de Noruega (1234-1262), esposa de Felipe de Castella. Conté, a més,
molts altres enterraments d’altres personatges. Hi ha un museu amb peces
de gran valor artístic i es conserva l’arxiu de la col·legiata. |

Tomba, a
l'església |

Tomba, a
l'església |