Abadia de Notre-Dame de Gimont
Abadia de Planselve / Gimundus / Gemundi / Plana Silva
(Gimont, Gèrs)
L’abadia cistercenca de Gimont es va fundar l’any 1142 gràcies a la intervenció de Géraud du Brouilh, aquest personatge i la seva família van fer la donació inicial dels terrenys necessaris per bastir el monestir, que fou poblat amb monjos procedents de la propera abadia de Berdoues (Gèrs). A aquesta aportació, s’hi van afegir altres donacions, encapçalades pels comtes Tolosa, d'Armanyac, de Comenge i d'Astarac, a més d’altres personalitats amb influència en el territori.
En pocs anys, els monjos van poder establir una sèrie de granges des d’on van anar gestionant els recursos econòmics que havien de disposar. Per un altre costat, el 1152, Gimont va establir un nou monestir al lloc de Nuestra Señora de Salz, al nord de Saragossa, que es traslladaria després a Juncaria i el 1202 a Escatrón, on es va assentar definitivament donant pas al monestir de Rueda. En aquest sentit, el 1287, Gimont va enviar una comunitat a l’abadia de Sauvelade (Pirineus Atlàntics), fundada anys abans, que passaria a dependre d’aquesta casa com a filial seva. També havia intervingut en la fundació del monestir de Santa María de Bujedo (Burgos), el 1158 havia rebut unes terres amb aquesta finalitat, però finalment Bujedo fou poblada per monjos d'Escaladieu, el 1172.
L'any 1451, Gimont va prendre possessió del lloc de l'antiga abadia femenina, primer premonstratenca i després cistercenca, de Goujon (Gèrs), que s'havia suprimit a causa de la seva decadència i ruïna. Cap al 1500 s'envoltà el conjunt monàstic d'una muralla a causa de les inestabilitats del territori, el que no va evitar patir els efectes de les guerres de Religió. El 1556, l'abadia va adoptar el règim comendatari, el primer abat nomenat des de l'exterior fou Jean III de Bellegarde. El monestir es va mantenir actiu fins a la Revolució, un cop desocupat per la comunitat monàstica, el lloc es va desmantellar i ara només hi ha algunes restes arquitectòniques del complex monacal.
Filiació de Gimont
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia de Berdoues (Gèrs) / 1137
Abadia de Planselve, Gimont (Gèrs)
Segons l'Armorial général de France (s.XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CLERGEAC, Abbé (1905). Cartulaire de l'abbaye de Gimont. París: Champion
- DIMIER, A. (1984). Gimont. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 20. París: Letouzey et Ané
- DUBORD, Abbé (1871-74). Essai historique sur l'abbaye de Gimont. Revue de Gascogne, núm. XII-XV
- DUBORD, Abbé (1876). Les abbayes cisterciennes filles de Gimont. Revue de Gascogne, núm. XVII
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LACAZE, Martine (1993). Les granges de l'abbaye cistercienne de Gimont (milieu XIIe-milieu XIIIe siècle). Annales du Midi, núm. 202
- LAMOTHE, A. (1934-38). L'abbaye de Planselve (Gimont) (1556-1790). Revue de Gascogne, vol. XXIX-XXXIII. Aush
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Gimont és a llevant d'Aush