Abadia de Saint-Sauveur de Faget
Abbaye Saint-Sauveur de Faget / Saint-Sixte de Faget / S Sixti de Fageto
(Faget-Abbatial / Faget Abadiau, Gèrs)
L'abadia de Faget s'hauria establert en aquest indret a començament del segle VIII, poc després, l'any 724, va quedar destruïda a causa d'una incursió islàmica. Es va restaurar cap al 800 i s'esmenta en un document de l'any 817. Més tard, encara fou víctima d'incursions normandes (c 850) i sarraïnes (c 920).
Al voltant de l'any 1230, aquest monestir benedictí es va convertir en una canònica regular seguidora de la regla de Sant Agustí i després encara passaria a dependre de la catedral de Sainte-Marie d'Aush. El 1266, el monestir va participar en la creació de la bastida (vila nova) de Seissan, a ponent d'aquí. El 1288 la casa fou secularitzada, però es va mantenir activa en aquest indret fins al segle XVII, quan els canonges ja no tenien l'obligació de residir-hi, a partir del segle XVIII va començar a entrar en ruïna. El palau abacial estava situat una mica allunyat del monestir, en un indret més elevat, a causa de l'estat de ruïna que presentava, a començament del segle XVIII va començar la seva reconstrucció. Actualment, es conserva aquesta residència abacial i l'església de l'antic monestir.
Segons l'Armorial général de France (s.XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUGELES, Louis-Clement de (1746). Chroniques ecclésiastiques du diocèse d’Auch. Tolosa de Ll.: Robert
- CAZAURAN, Jean Marie (1905). Cartulaire de Berdoues. La Haye, Nijhoff
- COUZY, Hélène (1970). Faget-Abbatial. Congrès Archéologique de France. 128 S. Gascogne. París: S. F. Archéologie
- DENIFLE, Heinrich (1897). La désolation des églises, monastères et hôpitaux en France pendant la Guerre de cent ans et vers le milieu du XVe siècle. Vol. 1. París: Picard
- LAVERGNE, A. (1880). Une visite à l'abbaye de Faget. Revue de Gascogne, vol. XXI. Aush
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard