Priorat de Saint-Luperc d’Eusa
Monestir de SS. Gervais et Protais / Prieuré Saint-Luperc d'Eauze / Luperculi / S Luperii Elizona
(Eusa / Eauze, Gèrs)
Eusa (Eauze) és una població d’origen antic, en aquest indret s’hi havia fundat la ciutat romana d’Elusa, que va esdevenir capital de la província de Novempopulània. Al segle IV era seu episcopal, es coneix el bisbe Mamertinus, que l’any 314, va assistir a un concili a Arle. La diòcesi va desaparèixer amb la invasió islàmica, el bisbe Taurí es va traslladar a Aush on va tenir continuïtat en el càrrec episcopal, ara amb seu en aquesta ciutat i, concretament, a l’església de Saint-Jean, després Saint-Orens, d’Aush.
Inscripció esmentant Luperc i Eusa
Bulletin de la Société Nationale des Antiquaires de France
El renaixement del lloc va arribar cap al 950 amb la fundació del monestir de SS. Gervais et Protais, impulsada pel comte de Fézensac, aquella primitiva advocació va quedar substituïda per la de sant Luperc amb motiu del trasllat de les restes d’aquest personatge a l’abadia. De Luperc es disposa poca informació, hom el situa entre els segles III i IV, tradicionalment considerat bisbe d’Eusa, hauria mort martiritzat. Segons la llegenda, seria originari de Saragossa i es va desplaçar a Eusa, on hauria protagonitzat alguns episodis miraculosos abans del seu martiri. Hom coneix una inscripció amb el seu nom, descoberta entre les restes arquitectòniques derivades de la destrucció de la ciutat a causa d’incursions normandes o islàmiques.
L’any 1088 el comte Aymeric II de Fézensac va donar l’abadia al monestir de Cluny (Borgonya), convertint-se en priorat seu. En època del prior Jean Marre (1463-1494) es va reconstruir l’església, després fou nomenat bisbe de Condòm i va morir el 1521. El 1573 el lloc va patir un atac dels calvinistes, el que va obligar a transportar les relíquies de sant Luperc a un altre indret. A començament del segle XVIII es treballava en la reconstrucció de les dependències priorals. Després de la Revolució, i ja sense activitat monàstica, va mantenir el culte en qualitat de parròquia, tot i que el 1865 va obtenir el títol honorífic de catedral. A causa de les destruccions patides, no conserva el mobiliari original, els vitralls són del segle XIX.
Segons l'Armorial général de France (s.XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BÉNAC, Jean-Marie (1916). Les saints du calendrier diocésain d'Auch, vol. 1. Aush: Cocharaux
- BERTRAND, M. (1881). Note pour servir à l’épigraphie d’Elusa. Bulletin de la Société nationale des antiquaires de France. París: Dumoulin
- BRANET, N. (1900). Le prieuré Saint-Luper d'Éauze, depuis le XVIe siècle, d'après les notes de l'abbé Breuils. Bulletin de la Société archéologique du Gers. Aush
- BRUGELES, Louis-Clement de (1746). Chroniques ecclésiastiques du diocèse d’Auch. Tolosa de Ll.: Robert
- GAILLARD, L. (1960). Éauze. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 14. París: Letouzey et Ané
- LEGRAND, Françoise (1970). Congrès Archéologique de France. 128 S. Gascogne. París: S. F. Archéologie
- POLGE, Henri; i altres (1952). Monographie de l'église Saint-Luperc d'Eauze. Bulletin de la Société archéologique du Gers. Aush
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Eusa (Eauze) és a ponent d'Aush