Priorat de Notre-Dame de Lombez
Prieuré de Notre-Dame de Lombez / Catedral de Lombez / Lombarium / Lumbez
(Lombèrs / Lombez, Gèrs)
La tradició explica que, l'any 793, el duc d'Aquitània va donar a l'abadia de Saint-Thibéry (Erau) aquest lloc de Lombarium (Lombèrs / Lombez) on hi havia una capella dedicada a sant Maianus d'Antioquia que la llegenda vincula amb aquest indret.
Sigui com sigui, a Lombez es va establir un priorat benedictí depenent de Saint-Thibéry, actiu fins a començament del segle XII, quan fou lliurat a Sant Esteve de Tolosa (Alta Garona) i es va convertir en una canònica regular fins a l'any 1317, quan el papa Joan XXII va reorganitzar el bisbat de Tolosa creant noves diòcesis, una de les quals, aquesta de Lombez. El darrer abat de la canònica, Arnau Roger, de la família comtal de Comenge, es va convertir en el primer bisbe de la diòcesi i els canonges de la comunitat van passar al nou capítol. L'església actual és la catedral que es va bastir en el lloc de l'antiga abadia, no es conserva cap resta arquitectònica de l'època monàstica. Sí que es conserva algun element, com ara capitells i una rellevant pica baptismal.
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- COUARRAZE, Georges (1973). Lombez évêché rural (1307-1801). Lombèrs
- MARBOUTIN (1930). Lombez. Congrès Archéologique de France. 92. Toulouse. París: Société Française d’Archéologie
- MESPLÉ, Paul (1970). Congrès Archéologique de France. 128 S. Gascogne. París: S. F. Archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia