Plaça de San Pedro, façana de l'església
El monestir cistercenc de Nuestra Señora de Rueda té el seu origen en l’abadia francesa de Planselve (Notre-Dame de Gimont, Occitània), que el 1152 va establir una casa al lloc de Nuestra Señora de Salz, al nord de Saragossa. Més endavant, el 1166, aquella comunitat es va traslladar a un indret més proper a la ciutat, a Nuestra Señora de la Juncería (Juncaria). Aquell monestir es va anar desenvolupant i creixent, va rebre diverses donacions, entre les quals el lloc d’Escatrón, a la riba de l’Ebre, donat per Alfons el Cast l’any 1182.
Palau de l'Abat
Els monjos de Juncaria volgueren traslladar-se a les noves possessions d'Escatrón, cosa que no van aconseguir fins a l'any 1202, possiblement a causa de la inestabilitat del territori que en aquella època estava situat en un lloc fronterer. El procés constructiu va ser llarg, el 1225 començava la construcció de l'església, amb la presència de l'abat de Gimont en el moment de posar la primera pedra de l'edifici. En aquest lloc, el monestir va tenir un desenvolupament considerable gràcies a les donacions reials, especialment a l'època de Jaume I. En el segle XIII va arribar el moment de la seva màxima esplendor, però a finals del segle XIV va començar a patir un període de decadència, que no acabaria fins a mitjan segle XVI quan va tornar a gaudir de certa estabilitat, cosa que li va permetre emprendre noves i importants obres de construcció.
La vida monàstica a Rueda va seguir fins al segle XIX, quan va patir una sèrie d'infortunis, comuns a gairebé tots els monestirs de l'època: la guerra del Francès, l'exclaustració temporal durant el Trienni Liberal (1820-23) i l'exclaustració definitiva el 1835, quan l'establiment fou tancat i els seus béns posats a la venda. Part del conjunt monàstic va esdevenir propietat particular fins que el 1990 el lloc fou adquirit per la Diputación General de Aragón, que l'any 1998 va adquirir la propietat dels edificis medievals, en poder de l'Estat fins aquell moment. Actualment, un cop restaurat, una part del monestir s'ha adaptat com establiment hoteler.
Claustre i torre
Claustre
Claustre
Filiació de Rueda
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia de Berdoues (Gèrs) / 1137
Abadia de Planselve, Gimont (Gèrs) / 1143
Monestir de Rueda (1153)
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Portal de la sala capitular
Refetor
Refetor
Refetor
Scriptorium
Scriptorium
Costat sud de la plaça
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España. Aragón (1844)
- BARBASTRO, Luis (1993). El señorío del monasterio de Rueda (1202-1835). Gobierno de Aragón
- CONTEL, Concepción (1977). El Císter zaragozano en los siglos XIII y XIV. Abadía de Nuestra Señora de Rueda de Ebro. Saragossa: Inst. Fernando el Católico
- CONTEL, Concepcion (1981). El cister zaragozano en el siglo XV, decadencia del monasterio de Santa María de Rueda de Ebro. Cuadernos de Historia J. Zurita, núm. 39
- IBARGÜEN SOLER, Javier (2005). El monasterio cisterciense de Nª Sª de Rueda y su restauración. Loggia, núm. 17
- IBARGÜEN SOLER, Javier (2008). Real Monasterio de Nuestra Señora de Rueda. Saragossa: Gobierno de Aragón
- LIAÑO MARTÍNEZ, Emma (2009). La época del Císter y de las nuevas catedrales en la Corona de Aragón. Arte de épocas inciertas. De la Edad Media a la Edad Contemporánea
- SARIÑENA, Víctor; i altres (1990). El monasterio de Ntra. Sra. De Rueda. Grupo Cultural Caspolino
- UBIETO, Agustín (1999). Los monasterios medievales en Aragón. Saragossa: C. A. Inmaculada
- VAUBOURGOIN, Jean R. (1968). El Real Monasterio de Nuestra Señora de Rueda. Seminario de Arte Aragonés, núm. 13-14-15
El monestir és al terme de Sástago, a la riba esquerra de l'Ebre, enfront d'Escatrón