Monestir de Santa Fe de Saragossa
S. Fides / Santa Maria de Fonclara / Fontclara
(Albalat de Cinca, Osca / Saragossa, Saragossa)
La història de la primera època del monestir de Santa Fe és poc coneguda, plena de llacunes i interrogants arran de la pèrdua de documentació directa. Tradicionalment, s'ha considerat el 1223 com la data de fundació, moment en què hauria començat la seva existència, però en un altre indret, a Albalat de Cinca (Osca). Originàriament, es va establir la comunitat de Santa Maria de Fonclara, casa que hom considera que va rebre el vistiplau de Jaume I, tot i que no s'ha pogut documentar.
La casa mare era l’abadia de Bonafont de Comenge (Alta Garona), tot i que hi ha una tradició que esmenta l’arribada de monjos de Santa Maria de Lavaix (Alta Ribagorça), aquesta també filla de Bonafont. Malgrat la protecció reial i del papat, a finals de segle es començava a cercar un lloc nou, més apropiat. El 1344, amb la corresponent autorització de Bonafont, es va signar un acord entre l’abat de Fonclara i Miguel Pérez Zapata segons el qual, aquest es comprometia a aixecar un nou monestir al lloc de Cadrete, si la comunitat de Fonclara s’hi traslladava. El 1346 hom aconseguia la preceptiva llicència del papa Climent VI per poder efectuar el trasllat.
El trasllat de la comunitat de Fontclara a Santa Fe es va fer efectiva el 1346 i estava motivada per la inestabilitat que patia el territori d'Albalat i el mal estat en què es trobaven les dependències monàstiques, no aptes per a la seva activitat. S'ha especulat en la coexistència dels dos monestirs, Fonclara i Santa Fe, però de fet, la situació es limitava a mantenir les possessions del primer establiment, que s'administraven des de Santa Fe. També s'ha considerat que el monestir de Fonclara, des de feia anys, mantenia una església (Nuestra Señora de la Almunia) a Cadrete, amb uns monjos que cuidaven de la mateixa, el que va donar peu al trasllat. Sembla que aquella ermita encara existia a mitjan segle XVII, tot i que es desconeix on estava situada.
Els impulsors d’aquesta fundació foren els senyors Miguel Pérez Zapata i la seva esposa Sancha Garcés, els quals van lliurar alguns edificis on establir-se, a més de béns i rendes per portar endavant la nova empresa. El fundador era un important personatge de la cort, arran de la seva amistat amb Pere el Cerimoniós va aconseguir una sèrie de privilegis reials a favor de la nova casa. La tasca d’impuls al monestir fou seguida especialment pel fill dels fundadors: Rodrigo Zapata. Malgrat la precarietat de les condicions i situació econòmica inicial, amb el pas del temps aquestes van anar millorant, i en el segle XVI passava per una època de prosperitat.
Durant el segle XVIII es va remodelar tot el conjunt monàstic sota la direcció de fra Benito Plano, perdent el seu caràcter medieval. El segle XIX, una sèrie d’esdeveniments adversos van portar a la seva decadència i supressió. El 1808 fou ocupat per l’exèrcit francès, saquejat i incendiat, els monjos van fugir, fins que el 1814 hi van poder tornar. Després va patir una nova exclaustració durant el Trienni Liberal i, finalment, l’exclaustració definitiva, supressió i venda (1835-36). Encara és de propietat particular i la part que es conserva pateix d’una greu situació de deteriorament.
Filiació de Santa Fe
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
- GIMÉNEZ, Héctor (2009). El monasterio de Santa Fe. Un pasado glorioso y un futuro incierto. Revista Aragón, núm. 366
- GIMÉNEZ, Héctor (2012). El Registro general del archivo del real monasterio de Santa Fe (Zaragoza). Institución Fernando el Católico
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- RUIZ DE TEMIÑO, Santiago (2011). El monasterio de Nuestra Señora de Santa Fe. Delimitación Comarcal de Zaragoza. Gobierno de Aragón
- RUIZ DE TEMIÑO, Santiago (2013). Fuentes documentales del Monasterio Cisterciense de Santa María de Santa Fe (Cadrete, Zaragoza). Anales de Historia del Arte, núm. 23
- RUIZ DE TEMIÑO, Santiago (2013). Fundaciones cistercienses y monarquía aragonesa: el Monasterio de Santa María de Santa Fe. Las artes y la arquitectura del poder. Universitat Jaume I
Santa Fe és al sud-oest de la ciutat de Saragossa